Pedro Clarós revela les dades d’un macroestudi que determina els beneficis de cantar durant la infantesa
Dr. Pedro Clarós
El reconegut otorinolaringòleg i cirurgià Pedro Clarós, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 26 de novembre en una sessió científica que la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (RANM) va celebrar a Madrid amb la conferència “Las voces en los coros infantiles, muda de la voz y sus alteraciones”. En ella, el també acadèmic corresponent de la RANM va revelar els resultats d’un ampli estudi amb nens cantors que demostra com aquests presenten un índex molt menor d’alteracions en la veu que els que no realitzen aquesta pràctica.
La recerca va tenir lloc durant un any i mig i va incloure els resultats d’enquestes sobre símptomes i possibles factors de risc, així com les dades de l’exploració directa de les laringes d’aquests nens realitzada per l’equip mèdic de la Clínica Clarós, que el mateix acadèmic va fundar i dirigeix, mitjançant la pràctica de l’exploració de les seves laringes amb videolaringoestroboscòpia per determinar possibles lesions a les cordes vocals als nens tant coristes com els no coristes. La patologia més freqüent detectada va ser la disfonia per augment de la tensió muscular (DTM).
“El més interessant de l’estudi, fet sobre més d’un miler de nens, va ser descobrir que al grup de nens que no cantaven les alteracions de la veu eren molt més freqüents. Un 32,4% dels nens no cantaires patien aquesta alteració davant del 15,6% del nens cantaires. Aquests resultats són molt diferents del que documenta la bibliografia al respecte ja que s’han fet amb grups molt escassos d’estudi, però creiem que la nostra experiència amb un grup tan gran de pacients ens dóna el dret de fer aquesta afirmació”, va explicar Clarós a la seva presentació.
Per a l’acadèmic, les raons que expliquen aquests resultats són, bàsicament, l’elevada consciència dels pares, dels directors dels cors infantils i dels mateixos nens sobre la importància de preocupar-se per la seva veu i les seves cordes vocals, a més del control freqüent del laringòleg, el valor que es concedeix a ensenyar als coristes a fer servir la veu correctament, amb exercicis que han de practicar regularment, i la col·laboració d’un terapeuta de la parla. Unes cures que la població infantil en general no en té. “Els símptomes relacionats amb Ia veu es detecten més ràpidament sota la vigilància d’un entorn professional, així, per exemple, el reflux com a símptoma és molt més freqüent en el grup de nens que no canten, però el diagnòstic de malaltia de reflux fet per un metge és molt més freqüent en el grup de nens coristes”, va explicar Clarós.
Per aquest motiu la principal conclusió exposada per l’acadèmic és que cantar en un cor de nens té una influència beneficiosa per a la veu. D’altra banda, per a Clarós resulta també molt recomanable que tots els nens, cantin o no, revisin el seu estat vocal en alguna ocasió sempre que es consideri necessari.
