August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica el seu article “Antropofàgia” , que signa al costat del recordat Josep Maria Corominas. A l’àmbit dels estudis prehistòrics i antropològics, l’acadèmic ha publicat en aquesta mateixa newsletter l’estudi “La paleonutrició i l’origen de la dieta mediterrània”, recollit en dues parts (llegir-ne la primera part, llegir-ne la segona part)

Antropofàgia

Durant el Paleolític mitjà hi ha els primers índexs d’antropofàgia. ¿Com ha pogut sorgir la idea de menjar-se els mateixos individus humans? Considerem que el costum es va iniciar en menjar-se els cervells i la medul·la òssia dels animals, siguin herbívors o carnívors, conduiria a la humanitat a la conseqüència que també seria comestible l’encèfal i els molls dels altres homes, i més si eren enemics o morts en combat, per això van ser inclosos dins una alimentació accidental les restes dels que morien sota una acció violenta en lluita o accidental.

Pensem que la idea primordial seria assimilar el sistema nerviós i medul·lar, en cru, i que més tard assimilarien com a etapa posterior el sistema muscular. Per això es troben restes òssies a les excavacions, amb els ossos del crani i els ossos llargs.

La idea psicològica que assimilació d’un determinat animal proporciona a l’individu que la consumeix, les característiques vitals més centrades que ells aprecien, condueixen com a norma lògica que l’assimilació de carns o productes orgànics d’éssers humans, que en part reconeixen com a éssers superiors, els han de proporcionar una superioritat, més alta que la seva pròpia. En el fons, és el reconeixement d’una inferioritat personal, que creu que es pot superar mitjançant una nutrició d’un altre ésser de categoria més elevada.

Es distingeixen tres tipus d’antropologia: la primera, canibalisme, que ocasiona la mort violenta d’un altre home per menjar carns i òrgans interns. Aquest pot ser un costum tribal. Hi ha un altre tipus de canibalisme obligat en circumstàncies especialíssimes quan no es té totalment altres aliments.

La segona és la necrofàgia, que consisteix a menjar-se la carn i fins i tot els ossos dels membres morts de mort natural de la seva mateixa tribu, per evitar la putrefacció dels seus cadàvers i assimilar les virtuts del desaparegut.

I la tercera l’antropofàgia ritual, que és la més comuna de totes. Forma part d’un ritu màgic-religiós-terapèutic. És un ritu complex i és el mag de la tribu el que indica qui, com i en quines circumstàncies el subjecte consumirà la carn. Cal esperar disposar d’un cadàver adequat per a la cerimònia. Generalment, s’administra una part de les fibres musculars de les natges o les cuixes.

Les restes humanes del Sinanthoropus de Choukou-Tien serien els primers registres antropòfags, ja que s’hi han vist que existia un engrandiment artificial del forat occipital per extreure el cervell i fractures intencionades en les diàfisis dels fèmurs per extreure la medul·la.

Sonneville-Bordas creu que la troballa de molts dels ossos humans de Neandertal poden ser atribuïts al canibalisme o culte al crani. El crani de la muntanya Circeo descansava a terra envoltat d’un cercle de pedra i d’ossos d’animals. Un altre crani tenia una ferida a l’arc surciliar i el forat occipital engrandit com per haver estat tret el cervell. A la Quina, les restes estaven escampades, trencades en petits trossos. A Krapina hi havia una desena de cranis dispersos, alguns fragments cranials estaven calcinats i hi havia fragments de mandíbules i 144 dents aïllades.

Henry de Lumley, a les excavacions efectuades a la cova de l’Hortus troba nombroses restes humanes molt fragmentades i repartides per tota la cova. Després d’examinar les possibilitats de si es tractaria d’antigues sepultures remogudes o de cadàvers abandonats a la superfície del sòl i que les hienes haguessin escampat va arribar a la certesa que no eren aquestes circumstàncies, sinó a la conclusió que eren a causa de l’antropofàgia.

Queda la possibilitat que siguin restes de cuina. Efectivament, les dades estadístiques del nombre de dents, falange, epífisi i diàfisi trencades guarda la mateixa proporció dels ossos humans amb els dels animals, d’aquí que s’inclina per la pràctica d’un canibalisme, els ossos llargs humans estan partits longitudinalment com els dels animals per rescatar la medul·la òssia. Es van considerar en aquesta cova dues mandíbules Neandertals, una de nen i una altra d’adult, falanges, falangines, vèrtebres lumbars i unes 50 dents aïllades.

A l’abric sota roca de Krapina a Croàcia s’han descobert més de 500 fragments ossis neandertallencs, trencats i cremats, 10 ossos llargs havien estat oberts al llarg.

August Corominas Vilardell

Dr. August Corominas

Henri Martin, a la cova de la Quina (Charente), va descobrir ossos humans trencats i dispersos, d’individus diferents, que no formaven sepultura, cosa que el va induir a admetre que es tractava de canibalisme. Vallois també arriba a la mateixa idea del canibalisme en estudiar els ossos humans de la cova Montseprou. A les mateixes conclusions s’arriba a la cova de Puymoyen a Charente. A la cova de Crouzade hi ha poques restes humanes consistents en un húmer esquerre d’un adolescent i dues falanges. A més a més també es poden citar les restes d’antropofàgia trobades a Taubach-Ehringsdorf (Weimar).

Sobre el problema de si l’antropofàgia és únicament un ritual o és originada per un dèficit d’aliments proteics, completem aquestes notes dient que els antics asteques precolombins practicaven sovint sacrificis humans, lliurant-se després a l’antropofàgia. S’ha suposat que el canibalisme era obligat per la gana d’una alimentació insuficient.

Els estudis realitzats per Ortiz de Montellanos demostren que els antropòfags asteques únicament menjaven la carn de braços i cames que representen a l’hora de ser ingerides només 1,81 quilos. Que per a una població tan nombrosa com la centreamericana era una aportació proteica ben insignificant. L’autor considera que l’antropofàgia té un significat ritual i religiós més aviat que una alimentació normal. És cert que l’alimentació dels antics asteques no tenia animals herbívors domèstics. A més, tenien tabús que els impedien menjar animals com la vicunya, que viu en estat salvatge. Tenien com a aliments principals el blat de moro i les mongetes. Era una dieta rica en vegetals a la qual afegien alguns animals com armadillos, serps, mosteles, ratolins, iguanes, gossos, galls dindis, cérvols, peixos, salamandres, mosques d’aigua, escarabats d’aigua, ous, larves de libèl·lula, etc…

Actualment, hi ha diverses tribus caníbals, les més perilloses són les de l’home lleopard a l’Àfrica Occidental, els korowai de Papua-Nova Guinea, els monjos aghori de l’Índia, els wari del Brasil i els anahuaques del Perú.