Pàgina del Tractat d’Alfonso X sobre astrologia i les propietats de les pedres
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 13 d’octubre al cicle de conferències “VIII Centenario Alfonso X el Sabio”, organitzat per la Confraria Internacional d’Investigadors al Museu de la Santa Creu de Toledo amb el treball “Alfonso X y la Astronomía”, en què va presentar el desenvolupament que sota el regnat del rei Savi va tenir l’estudi de l’univers, principalment a través de la concepció aristotèlica de l’univers, però també amb l’aportació dels estudis d’origen àrab i hebreu. Un coneixement que es va agrupar en els anomenats Llibres Alfonsís d’Astronomia o Llibres del Saber d’Astronomia. El cicle es va completar amb les sessions que van protagonitzar Alicia Valmaña amb la xerrada “La recepción del Derecho Romano en Partidas, la herencia recibida”, i José María Gómez Gómez, amb la conferència “Alfonso X. Poeta”.
L’acadèmic va explicar com a l’escriptori alfonsí es van estudiar, corregir i ampliar antics estudis d’Astronomia, afegint tant estrelles i nebuloses als catàlegs de l’època com millorant el coneixement sobre els astrolabis, rellotges i elements tecnològics de navegació mitjançant l’observació dels estels. Tot plegat completat amb una compilació, sistematització i traducció que va permetre unificar el saber de l’època en aquesta i altres matèries. Aquests treballs van permetre que no es perdés el coneixement clàssic de la tradició de l’Antiga Grècia i de l’Antiga Roma i de les tradicions àrabs i hebrea. L’Escola de Traductors de Toledo, també impulsada pel rei, va jugar en aquest sentit un paper fonamental. En el coneixement astronòmic, el paper d’Alfons X va ser crucial per a la salvaguarda i la difusió dels treballs de Claudi Ptolomeu.
González de Posada va incidir en una obra que va adquirir una gran fama i que van ser la base dels estudis de Nicolau Copèrnic: les Taules Alfonsís, un registre de posicionament d’estels que va resultar rellevant per a la navegació i que va ser també un element clau per predir eclipsis de lluna i de sol. Avui dia aquesta obra és considerada com l’inici dels estudis d’Astronomia de l’Edat Moderna, que va superar els postulats aristotèlics, ptolemaics i tomistes per evolucionar cap al coneixement actual de l’univers. La paradoxa és que cap d’aquestes obres va arribar a passar per la impremta, tot i ser valuoses per fer un gran gir al coneixement científic, va considerar l’acadèmic.
Dr. Francisco González de Posada
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
