Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la controvertida mort de l’opositor rus Alexéi Navalni en una presó de màxima seguretat a l’article “Así actúa Novichok, el agente tóxico que estaría detrás de la muerte de Navalni”, que es va publicar al diari “ABC” el 19 de febrer passat. López Muñoz signa aquest article juntament amb Alejandro Romero Martínez, professor de Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid. Tots dos ja van publicar, al portal especialitzat The Conversation, els articles “¿Qué es novichok, ese arma letal empleada contra disidentes rusos como Navalni?”, “La tragedia de los gases de la muerte durante la Gran Guerra” i “Los nazis descubrieron los agentes neurotóxicos como armas de guerra química”.
“Novichok (nouvingut o novell, en rus) és el nom amb què s’ha batejat la quarta generació d’armes químiques suposadament desenvolupades a l’extinta Unió Soviètica entre els anys 70 i 90 del segle passat. La mort de l’opositor Alexéi Navalni, que podria estar relacionada amb Novichok tal com ha denunciat la seva vídua, ha tornat a posar d’actualitat una substància que va ser dissenyada per no ser detectada per les eines disponibles per les forces de l’OTAN“, inicien els dos estudiosos el seu article. Per a tots dos, aquestes substàncies són capaces de penetrar al cos de l’enemic independentment de les mesures de protecció existents en el moment, són segurs de transportar i emmagatzemar i els seus efectes no tenen tractament. A més, no estaven inclosos a la Convenció de l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques. Tot això els fa especialment atractius tant per a fins terroristes com de guerra química i són qualificats per alguns experts com el grup d’agents nerviosos més mortals que no s’han desenvolupat mai.
López Muñoz i Romero Martínez alerten que actualment no hi ha informació disponible sobre la protecció i la descontaminació davant d’aquest tipus d’agents letals. “Els Novichok representen avui un motiu d’enorme preocupació en el camp de les armes químiques. Hi ha moltes incerteses que encara s’han d’aclarir. Una elucidació urgent, completa i indubtable de les estructures químiques i propietats és fonamental per entendre millor els riscos reals que plantegen aquests compostos i per al desenvolupament d’una protecció eficaç, cosa que permetrà el descobriment dels antídots més adequats i el desenvolupament de protocols biològics i analítics per a la identificació del seu ús indegut”, conclouen. De fet, el seu descobriment es deu en bona part a la publicació del llibre “Secretos de Estado: una crónica interna del programa ruso de armas químicas”, del dissident i científic rus exiliat als Estats Units Vil Mirzaianov, que va denunciar la Unió Soviètica per haver desenvolupat, sota un programa secret, el grup dels primers agents Novichok.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.