José Mª Gay de Liébana
Professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
L’OCDE ja ha dit que les previsions de contracció econòmica que gestionava fa dies, a causa del maleït virus, s’estimben. Estem, amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York, amb les Torres Bessones ensorrant-se, i aquell 15 de setembre de 2008 de lúgubre record financer, amb els empleats de Lehman Brothers retirant els seus estris i sortint de les oficines de Manhattan, davant l’altre gran xoc econòmic d’aquest segle. En una situació com aquesta prima l’economia de guerra: tots els esforços s’han de concentrar, primer, a aturar l’envestida enemiga -aquí hi ha els herois sanitaris i altres colossos i titans demostrant la seva professionalitat i entrega sense límits, combatent en les trinxeres- i, després, a doblegar-la. De què armament econòmic disposem per a aquesta batalla? De nou, és obligat mirar cap a on les coses es fan amb immediatesa i capacitat de reacció plausible.
Els països amb superàvit pressupostari, com Alemanya, actuen amb promptitud -es nota que Angela Merkel està en forma-: 356.000 milions d’euros d’emissió de deute públic, el 10% del PIB alemany, a distribuir així: 156.000 milions per a més pressupost públic del 2020, és a dir, per augmentar la despesa per les especials circumstàncies; 100.000 milions al fons d’estabilització i 100.000 milions al banc públic estatal perquè les empreses afectades per la pandèmia disposin de liquiditat. Això és el que s’anomena un seriós i urgent pla de mobilització de recursos, però compte, amb càrrec al sector públic a diferència d’Espanya. El moderat nivell de deute públic germànic (61,90% del seu PIB) i el seu superàvit fiscal (62.426.000 d’euros) permet aquesta acció immediata. Alemanya, doncs, es converteix en un altre paradigma del qual aprendre. La maniobrabilitat dels seus comptes públics, gràcies a una gestió pressupostària més que austera, mesurada, el faculta a posar en marxa palanques fiscals d’actuació ràpida.