Núria Durany Pich (1961-2010) és la protagonista del trentè lliurament que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica a les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la seva història i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. Considerada una de les neurocientífiques espanyoles amb més projecció, una greu malaltia va trucar els seus projectes acadèmics i de vida als 49 anys, quan ocupava el càrrec de vicerectora d’Investigació de la Universitat Internacional de Catalunya. La selecció d’aquests escollits acadèmics, de tots els àmbits de coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja quatre anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del coneixement.
Nascuda a Barcelona, el seu interès per la Medicina i la Biologia, unit a les seves inquietuds per descobrir noves cultures, la va portar a llicenciar-se de Ciències Biològiques a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), on també va cursar un màster en Educació. A la seva tornada es va doctorar en Biologia a la Universitat de Barcelona amb la tesi “Actividad e isoenzimas de la fosfoglicerato mutasa. Alteraciones tisulares en los tumores; alteraciones séricas en el infarto de miocardio”. Va iniciar la seva carrera científica al grup de recerca del reconegut neuropatòleg Félix Cruz Sánchez, el que va despertar el seu interès en les qüestions relatives als neurobancs. Les seves investigacions sobre la biologia del cervell la van dur a unir-se al Laboratori de Neuroquímica Clínica del Departament de Psiquiatria i Psicoteràpia de la Universitat de Würzburg (Alemanya), on va fer recerca al llarg de tres anys.
Dra. Núria Duran
Núria Durany va centrar els seus esforços en la investigació sobre els receptors neurotransmissors i els factors neurotròpics en les malalties d’esquizofrènia i Alzheimer a la Xarxa Europea de Neurobancs. Va ingressar en diverses societats científiques nacionals i internacionals i va ser la investigadora principal de 29 projectes, el que va donar com a resultat 46 publicacions originals. En l’àmbit docent, va impartir cases de Biologia a la Universitat de Barcelona entre el 1993 i el 1997 i posteriorment a la Universitat Internacional de Catalunya, on va ser degana de la Facultat de Ciències de la Salut abans d’integrar-se a l’equip rector.
Reconeguda pels seus estudis per la comunitat científica internacional, va ingressar a la Reial Acadèmia Europea de Doctors l’any 2008 amb el discurs “Alzheimer: una aproximació als diferents aspectes de la malaltia”, que la RAED atresora amb zel. Li va respondre l’acadèmic de número Eugenio Oñate. La seva elecció va partir d’una iniciativa d’un grup d’investigadors encapçalats per Jordi Cervós, qui havia estat degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Lliure de Berlín i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya.
