La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) presenta la tretzena entrega de la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història. En aquesta ocasió, a un altre dels seus personatges il·lustres: el reconegut uròleg i benefactor català Antonio Puigvert (1905-1990). Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat ja fa tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.

Considerat internacionalment el fundador de la urologia moderna, la personalitat i trajectòria professional de Puigvert va estar molt marcada per l’exemple del seu pare, un metge rural de Lleida. Malgrat els escassos recursos de la família, la seva tenacitat el va portar a estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, ​​on es va llicenciar el 1928. L’any 1933 va ingressar en el Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, ​​que va dirigir a partir de 1951. Abans havia fundat un Institut d’Urologia amb una escola d’especialització que acabaria esdevenint la reconeguda Fundació Puigvert.

A més de la seva tasca com a metge i docent, Puigvert va fer importants aportacions a la urologia i va inventar nombrosos instruments quirúrgics, com la sonda de Béniqué, la bàscula per a la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per a la pielografia, la coneguda sonda tutor de Puigvert, la pinça de manetes desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

El 1967, la llavors Acadèmia de Doctors del Districte Universitari de Barcelona el va reconèixer com acadèmics d’honor i el 1971 va ser designat catedràtic d’Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el règim franquista i el mateix Francisco Franco, amb qui va intercedir per l’anarquista Salvador Puig Antich, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 va ser elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya.

Entre els seus reconeixements públics destaquen la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, ​​l’ordre de Cavaller de la Legió d’Honor de França, la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica i la Gran Creu de l’Ordre d’Alfons X el Savi.