Albert Bosch
Catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Entrevista publicada al diari “La Vanguardia” el 26 de novembre de 2020
Albert Bosch, director del Grup de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda en una entrevista publicada a La Contra de “La Vanguardia” el passat 26 de novembre la llarga convivència de la societat europea amb el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, a partir dels exhaustius estudis de les aigües residuals de Barcelona que porta a terme des de fa mesos, així com el període que s’obre després de l’aprovació de les vacunes que han d´ immunitzar la població i el complex calendari i procés de vacunació a nivell mundial.
Dr. Albert Bosch
“Dos PCR emprant dianes de la regió de la polimerasa del virus ens van sortir clarament positives en una mostra de març del 2019. I ara un estudi a Itàlia ha demostrat la presència d’anticossos contra la SARS-CoV-2 al setembre del 2019. Tot això ens revela que el virus circula per Europa des de fa temps, tot i que mai dubtem que el seu origen estigués a la Xina. I em consta que l’Organització Mundial de la Salut ha demanat a les autoritats xineses que li permetin buscar-lo en mostres clíniques de les seves aigües residuals”, assegura l’acadèmic.
Per a Bosch, no serà la vacuna la que acabarà amb el coronavirus, sinó una efectiva i global vacunació, com ja s’ha demostrat amb d’altres malalties víriques aparentment eradicades, però encara presents en països on no s’ha pogut dur a terme una rigorosa campanya de vacunació. “El que frena el virus no és el descobriment de la vacuna, sinó la vacunació. I les primeres vacunes potser no siguin les millors. Quant a la vacunació ja veurem si es compleixen els calendaris perquè hi ha dificultats logístiques. I per a la vacunació s’ha de comptar amb factors geopolítics i no només científics. Per això, somio a liquidar aviat la poliomielitis. Va ser una de les primeres pandèmies contra la qual vaig lluitar aquí i era terrible. Va destrossar moltes vides i segueix present al Pakistan i l’Afganistan”, explica.
L’acadèmic alerta també sobre la mutació del virus que es produeix als visons i té molt clar que el seu sacrifici és necessari per evitar una nova pandèmia. “Les granges de visons són una bomba de rellotgeria, perquè aquests visons porten un virus amb mutacions del cep humà, i sempre que un virus salta d’un hoste a una altra espècie l’adaptació implica mutacions a l’atzar que poden facilitar aquesta adaptació i fer-lo més infecciós”, conclou.
