Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona,
Acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Teresa Freixes, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona a “Política florentina”, l’última entrada del seu bloc personal (teresafreixes.wordpress.com), sobre els moviments polítics interessats que es donen a Espanya amb la greu situació d’alarma sanitària com a rerefons. Especialista en Dret Constitucional i gran coneixedora del constitucionalisme europeu, Freixes no només alerta contra aquesta forma de fer política aliena dels problemes reals de la ciutadania, sinó contra el risc d’una alteració de drets fonamentals en uns moments d’especial debilitat institucional.
Dra. Teresa Freixes
“Aquí estem, amb els nous ‘prínceps’ de la política. Pacten bilateralment el que els convé sense tenir en compte si és el que convé al conjunt. Introdueixen les seves decisions en contextos jurídics que res tenen a veure amb el contingut dels seus acords. Trenquen el model legalment establert, en el qual la bilateralitat ha d’acomodar al que no afecti al conjunt i el multilateral s’obvia perquè tots tindrien accés, com a mínim, a saber de què s’està parlant”, denuncia fent un paral·lelisme amb els postulats de Maquiavel a “El Príncep”.
L’acadèmica i vicepresidenta de la Reial Acadèmia lamenta des de la distància de Brussel·les a la qual l’obliguen les restriccions de la pandèmia el desbaratament dels acords entre totes les forces polítiques, incloses les que venien de llargs anys d’exili, en l’elaboració d’una Carta Magna que havia aconseguit acabar a Espanya mitjançant un gran pacte tant amb l’estigma de les dues Espanyes com amb les tensions territorials no resoltes. “Llàstima de treball que ens vam donar als anys 70”, conclou.
