Ramón Ricardo Vidal y Plana
Doctor en Cièncias Biològiques i Farmacologia Aplicada, especialista en Biologia Molecular (Organització Europea de Biologia Molecular-Universitat de Tromsö) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Si els esperançadors resultats d’assajos clínics actualment en curs confirmen l’eficàcia de la cloroquina contra el coronavirus, potser podrà contribuir a combatre l’actual pandèmia de Covid-19 (SARS-CoV-2) amb un nou enfocament.
Diferent de la quinina, d’origen natural, la cloroquina és un compost químic de síntesi, del grup de les quatre aminoquinolines, descobert el juny de 1934 pel científic Johann Andertsag, doctor en química per la Universitat Tècnica de Munic, durant les seves investigacions als laboratoris de l’empresa farmacèutica Bayer.
La cloroquina va ser utilitzada durant la Segona Guerra Mundial per al tractament de la malària. Fins avui, la seva eficàcia terapèutica ha estat reconeguda per a la prevenció i el tractament de la malària (paludisme) i altres infeccions protozoàries com la lambliasis, l’amebiasi extraintestinal, el distoma hepàtic, la leismaniosis i també la paragonimiasis (de paràsits tremètodes del gènere Paragonimus amb larves que infecten certs cargols i crancs). Per les seves propietats antiinflamatòries, la cloroquina també és utilitzada per tractar pacients d’artritis reumatoide, espondiloartritis, lupus eritomatós difús i connectivopaties.
En les seves diferents aplicacions, el mecanisme d’acció de la cloroquina és diferent. La comercialització de la cloroquina fosfat va ser oficialment autoritzada a França a partir del 1949. A partir del 1990 van ser descrits també efectes anti-virals, amb un mecanisme d’acció capaç de modificar el pH dels òrgans intracel·lulars anomenats lisosomes. Per aquesta propietat, la cloroquina fosfat impedeix la infecció de les cèl·lules per certs virus.
Hidroxicloroquina i coronavirus
El major defensor del protocol terapèutic basat en la cloroquina és Didier Raoult, director de l’Hospital Universitari Mediterrània (IHU) de Marsella. A la fi del passat mes de febrer de 2020 va publicar un vídeo en què presenta la cloroquina com una solució terapèutica per combatre el Covid-19 (SARS-CoV-2). La seva orientació es basa en la constatació que els malalts, quan comencen a presentar dificultats respiratòries, o ingressen ja en reanimació, no posseeixen ja gairebé virus i freqüentment ni s’aconsegueix cultivar-los. Per això sembla massa tard per tractar eficaçment amb productes antivirals.
El ministre francès de Solidaritat i Salut, Olivier Véran, ha declarat haver parlat diverses vegades amb Raoult. “M’ha informat de les seves observacions i dels seus assajos, que he transmès a la Direcció General de la Sanitat, que els està estudiant. Sabem que hi ha investigacions interessants sobre un efecte in vitro però els resultats dels assajos sobre pacients estan encara per determinar”. Si bé l’Organització Mundial de la Salut recomana no promoure teràpies amb una eficàcia i innocuïtat que no han estat prou provades en assajos clínics respectuosos dels rigorosos criteris de la farmacologia clínica, Véran ha autoritzat als hospitals francesos a poder prescriure cloroquina per al tractament del coronavirus si el metge responsable ho jutja útil, sense obligació d’esperar els resultats dels assajos clínics en curs.
El decret del Govern de França (Diari Oficial del 26 de març del 2020) precisa: “La hidroxicloroquina i l’associació Lopinavir/Ritonavir poden ser prescrits, subministrats i administrats sota la responsabilitat d’un metge als pacients infectats per la Covid-19, als establiments de salut que els preveuen, així com per a la continuació del seu tractament si el seu estat ho permet i compta amb l’autorització del prescriptor inicial al domicili”. Aquesta condició de fase avançada de la malaltia podria ser responsable d’un possible fracàs d’un vast assaig clínic europeu, codificat amb el nom de “Discovery”, que va estudiar l’eficàcia de la cloroquina i d’altres fàrmacs, ja que preveu principalment estudiar malalts greus de Covid-19 (SARS-CoV-2).
L’assaig està coordinat per Yazdan Yazdanpanah, director del servei de malalties infeccioses de l’Hospital AP-HP Bichat de París. Hi participen més de 3.200 pacients de Covid-19 amb símptomes greus, de set països (França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Gran Bretanya, Alemanya i Espanya), dels quals 800 a França. Aquest assaig clínic preveu estudiar diverses molècules que han demostrat una certa activitat en assajos in vitro, en laboratori, sobre la Covid-19 (SARS-CoV-2). Els pacients estan repartits a l’atzar en cinc grups, quatre dels quals rebran un dels quatre tractaments experimentals, entre ells un amb hidroxicloroquina, i els altres tres amb teràpies antivirals, mentre que el cinquè grup rebrà cures ja reconegudes, entre les quals l’oxigenoteràpia.
Tot i que la cloroquina ve sent utilitzada en medicina per a altres aplicacions terapèutiques des de fa més de 70 anys, l’Acadèmia Francesa de Medicina, que ha constituït un grup de treball sobre la Covid-19 (SARS-CoV-2), i l’Acadèmia Francesa de Ciències han expressat la posició que “davant de la pandèmia de Covid-19, la ràpida progressió té com a conseqüència una morbositat i una mortalitat elevades, no disposem fins avui de cap tractament mèdic eficaç per a aquesta infecció”. Una de les dificultats dels assajos clínics sobre pacients infectats però no en estat greu de salut és la petita proporció de pacients destinats a agreujar-se.
Un assaig clínic multicèntric realitzat a la Xina pels professors Jianjun Gao, Zhenxue Tian i Xu Yang, del departament de Farmacologia de la Universitat de Qingdao i de l’Hospital de Qingdao, a la província de Shandong, a l’est de la Xina, estudi que va ser publicat el 19 de febrer de 2020, mostra que petites concentracions de cloroquina fosfat bloquegen in vitro la penetració de la SARS-CoV-2 a les cèl·lules. Sobre aquesta base, un assaig clínic dut a terme en deu hospitals xinesos, a Wuhan, Pequín, Xangai i altres set localitats, sobre 100 pacients infectats de SARS-CoV-2 amb pneumònia confirmada, va constatar l’eficàcia terapèutica de la cloroquina administrada durant sis dies a la dosi diària de 500 mg, molt inferior a la dosi tòxica, igual o superior a 2 grams.
En un assaig clínic no “randomitzat” realitzat a l’IHU de Marsella per Didier Raoult sobre 24 pacients tractats amb una dosi diària de 600 mg de hidroxicloroquina sulfat, la tolerància és millor que la de cloroquina fosfat, amb una eficàcia equivalent, associada aquesta vegada a l’antibiòtic Azitromicina per prevenir eventuals infeccions bacterianes secundàries, el 75% d’aquests pacients havien eliminat el virus (seropositivitat negativa) en menys d’una setmana, comparat amb el resultat de només el 10% dels pacients que no havien rebut aquest tractament.
Per a Raoult, el tractament amb hidroxicloroquina sulfat permet la curació de la majoria de malalts en poc temps, eliminant el virus molt abans del final del seu cicle natural, que és d’uns vint dies. Això permetria evitar la degradació fins a formes greus de la malaltia, que necessiten cures intensives, i que es verificarien només si el virus persisteix per llarg temps en els pacients contaminats.
Dr. Ramón Ricardo Vidal y Plana
A Gran Bretanya s’ha iniciat un estudi comparatiu sobre 1.000 pacients, comparant en doble cec un grup tractat amb cloroquina fosfat, un grup tractat amb sulfat de hidroxicloroquina i un grup placebo. Segons els investigadors xinesos, un tractament diari de 500 mg de cloroquina durant uns deu dies hauria de ser suficient.
Aquests avantatges, de ser confirmades, podrien indicar el camí a seguir, pel que fa a la recerca d’una vacuna eficaç la disponibilitat no podria ser abans de diversos mesos.
La cloroquina és un producte relativament econòmic, de fàcil fabricació, produït per nombrosos laboratoris del món i distribuït des de fa decennis sota els noms comercials registrats per diferents grups farmacèutics de Resochin (cloroquina difosfat), Plaquenil (hidroxicloroquina sulfat), Axemal, Dolquine, Ilinol i Quensyl, entre d’altres.
Tot i i axí, és indispensable evitar la temptació de l’automedicació, ja que l’Agència Nacional de Salut i del Medicament de França i l’agència de la Regió de Nouvelle Aquitaine han alertat i descrit recentment diversos casos de pertorbacions del ritme cardíac i fins i tot d’aturada cardíaca que ha assolit fins i tot a provocar la mort de certs pacients automedicats amb productes a base de cloroquina o de Plaquenil (hidroxicloroquina sulfat).
¿Demostrarà la cloroquina ser una arma eficaç per vèncer el flagell pandèmic de Covid–19?
