Joan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i membre de la seva Junta de Govern, va participar el passat 19 de febrer a la jornada de clausura de la trobada que l’Escola Europea d’Humanitats va celebrar al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa, a Barcelona, sota el títol “¿Sirven los valores que hemos recibido?”. Pont va analitzar al costat del magistrat de l’Audiència de Barcelona Pascual Ortuño com construir els valors sota la premissa que plantejava l’organització: “Si els avantpassats no ens han llegat la manera de construir els valors perquè els interpretaven com heterònoms, procedents de Déu o de la mateixa naturalesa de les coses, i ara, en la situació actual, s’han de viure com a autònoms… com s’han de construir? Com podem aprendre a construir nosaltres mateixos els mateixos sistemes de motivació i cohesió? Tenim pistes o orientacions per saber com fer-ho?”.
A les sessions, que es van dividir en dos dies, també van participar Marià Corbí, doctor en Filosofia i epistemòleg; Josep Ramoneda, filòsof, periodista i reconegut gestor cultural; Daniel Gamper, filòsof; Gemma Pinyol Jiménez, politòloga experta en migracions; Alejandra Boni Aristizábal, doctora en Dret i catedràtica de la Universitat Politècnica de València; José Luis Villacañas, catedràtic d’Història de la Filosofia; Koldo Saratxaga, enginyer i emprenedor, i Joan Subirats, politòleg. Tots ells van reflexionar al voltant de la permanència, actualització i construcció dels codis de valors en les societats actuals.
“Mai abans l’espècie humana no havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps, en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, denominades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, tot i que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis”, van assenyalar els organitzadors com a punt de partida del debat.
Dr. Joan Francesc Pont
En aquest canvi continu, els canvis en les maneres de viure afecten els sistemes de valors rebuts de les religions o de les ideologies, i especialment concerneixen les generacions més joves. No es tracta només de formes de vida o de percepció de la realitat, sinó que les seves conseqüències arriben a afectar i danyar seriosament el planeta. “Estem passant de societats basades en la repetició i la submissió a societats basades en la innovació contínua i la indagació i creació lliure. Això suposa que estem transitant dels valors rebuts de manera heterònoma cap al fet d’haver de construir-los nosaltres mateixos autònomament. Aquesta situació ens enfronta a un problema que abans mai no havíem hagut d’abordar: construir els nostres propis sistemes de valors, els nostres projectes axiològics col·lectius. Els avantpassats no ens van llegar com ho van fer, perquè, en interpretar-los com heterònoms, no van ser conscients que ells mateixos van ser, de fet, els autors. Podríem dir que en les seves ments i sentiments tenien vedat investigar”, van concloure els organitzadors.
