Lorenzo Gascón reflexiona sobre els reptes d’un continent que no sembla haver après del seu convuls passat
Lorenzo Gascón, acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha fet entrega a la institució del treball “Too many cloudy scenarios and few statement”, amb el qual va participar a la conferència internacional “Approaching 20?? Year”, que es va celebrar a Podgorica (Montenegro) entre els passats 16 i 18 de maig del 2019. Gascón també va presentar l’estudi “An arduous and essential task: coexistence and integration”, sobre el que ja va informar aquesta Newsletter corporativa. La cita estava organitzada per l’Acadèmia Mundial de les Arts i les Ciències (WAAS), de la qual també n’és membre. Les sessions es van centrar en l’acceleració de la història que comporta la globalització, amb un desenvolupament tecnològic fins ara desconegut i uns canvis socials i culturals també sense precedents.
En aquesta ponència, l’acadèmic de la RAED i la WAAS va assenyalar com la Unió Europea s’enfronta avui dia a importants desafiaments interns i externs, com ara el futur de l’euro, les conseqüències del Brèxit i les ingerències i competència de Rússia o la Xina. Per a Gascón, la UE encara pateix les conseqüències de la crisi econòmica i financera que es va iniciar el 2008 i les organitzacions polítiques i les elits tradicionals estan desacreditades, evidenciant una manca de lideratge.
Podgorica (Montenegro)
“La principal conseqüència de tot això és la degradació de la democràcia liberal -va alertar l’acadèmic-. El populisme i fins i tot el feixisme estan creixent en tots els països de la Unió. Venerem la cultura dels diners i la tecnologia. La solució s’ha de buscar de dues maneres. Primer, desenvolupar respectades elits polítiques i intel·lectuals que no tinguin por de lluitar contra els moviments populistes. En segon lloc, promoure una educació d’àmplia gamma (ciència, literatura, història, filosofia…) que millori el diàleg i el respecte, elements clau d’una democràcia saludable”.
Gascón va repassar en la seva ponència els avatars que ha patit el continent des de la Guerra Franco-Prusiana del 1870 fins a la Segona Guerra Mundial a set dècades convulses de constants canvis de fronteres i règims i les dificultats per consolidar-se, pacificar i emprendre un ardu procés de reunificació des del 1945 fins als nostres dies, en què la globalització, la competència externa i els populismes marquen un nou i complicat repte. “Hem oblidat el desig comú del ‘mai més’ pronunciat i compartit a tot el continent després de les tres grans guerres que l’han assolat des del 1870. Una veritable democràcia ha de conrear la tradició humanista europea que mostra que la recerca de la llibertat i la convivència requereixen viure en la veritat, fer justícia, crear bellesa i tenir compassió. Perquè el gran problema de la democràcia és la tendència a tiranitzar mitjançant l’opinió majoritària”, va assenyalar el ponent.
