David Jou imparteix la lliçó inaugural del curs acadèmic 2019-2020 a la Facultat de Teologia de Vitòria
David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 4 d’octubre la lliçó inaugural del curs acadèmic 2019-2020 a la Facultat de Teologia de Vitòria. La sessió va portar per títol “Las escrituras del Universo: caminos cuánticos para la teología de la Creación”. Posteriorment, el 16 d’octubre, va dissertar sobre la mateixa matèria a l’Institut de Ciències Religioses de Vic, aquest cop amb la conferència “Déu i les lleis de la natura: de la immensitat còsmica a les subtileses de la vida”.
La lliçó de Vitòria es va centrar en les condicions que la física quàntica imposa perquè un univers pugui contenir matèria -trencament de la simetria entre matèria i antimatèria- i pugui alhora albergar vida -sintonia entre els valors numèrics de les constants físiques universals-, així com les aportacions de la física quàntica a la nostra visió de les etapes inicials de l’Univers, al caràcter no local de l’Univers i al paper ontològic de la relació per sobre de l’essència aïllada. Temes que poden inspirar a la reflexió teològica sobre la Creació en posar de manifest la contingència de l’Univers i la dependència profunda del contingut i les potencialitats de l’Univers respecte de l’estructura matemàtica que el regeix.
A Vic va abordar tres aspectes de les lleis de la natura: la racionalitat de l’Univers, la indiferència moral de les lleis de la natura, la possibilitat de miracles en una lectura científica del món. En considerar les lleis de la natura, va distingir entre les matemàtiques, la física i la biologia, i va destacar que mitjançant les grans lleis físiques universals, les matemàtiques tenen un paper decisiu en el contingut i les potencialitats de l’univers, fins al punt de que petites alteracions de les constants físiques o del nombre de generacions de quarks i de leptons l’Univers seria tan matemàticament racional com el d’ara, però estaria constituït només de llum, o només de llum, hidrogen i heli, sense cap tipus de vida.
Va explicar com la cosmologia i la biologia conflueixen actualment en l’astrobiologia, és a dir, en l’estudi de l’origen i de l’evolució de la vida a escala còsmica, considerant les condicions estel·lars i planetàries per a l’existència de vida i la influència de la vida en l’evolució planetària. Finalment, va explorar la possibilitat d’una teologia cristiana que considerés la possibilitat de vida intel·ligent no només a la Terra, sinó en un cert nombre d’altres planetes, subratllant les idees de Crist còsmic i de la salvació universal apuntades en algunes epístoles de sant Pau i desenvolupades en part en les aportacions teològiques de Teilhard de Chardin.
Jou ha dedicat una gran part dels seus assajos a estudiar noves relacions entre ciència i humanisme i ha aprofundit especialment en les relacions entre ciència i fe. En aquest camp ha publicat llibres com “Déu, cosmos, caos (Horitzó del Diàleg entre ciència i religió)”, “Poesia de l’infinit (ciència i mística)”, “Reescribiendo el Génesis (De la gloria de Dios al sabotaje del universo)”, o “Cerebro y universo (dos cosmologías)”, a més dels poemaris “Poemes sobre ciència i fe” i “La mística dels dies”.
