David Jou
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​president de la Fundació Joan Maragall i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Antoni Matabosch
Catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències Humanes de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

David Jou, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​president de la Fundació Joan Maragall i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Antoni Matabosch, catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i també acadèmic numerari de la RAED i vicepresident de la Secció de Ciències Humanes, van participar en la inauguració del nou curs de la Fundació. L’acte va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona el 30 d’octubre passat sota la presidència del bisbe auxiliar de Barcelona, ​​monsenyor Javier Vilanova.

Seriosament afectada per les restriccions i limitacions de la pandèmia, la Fundació Joan Maragall va celebrar el que el mateix Jou va qualificar de “retorn a la vocació de servei a la societat”. “La Fundació manté vives les seves motivacions essencials, la presència actualitzada i dinàmica del pensament cristià i la voluntat de continuar servint des de la vocació d’una Església en sortida, en diàleg amb agnòstics, amb ateus, amb creients d’altres religions, amb cristians d’altres opinions i confessions”, va exposar l’acadèmic.

Jou ha assenyalat que si bé la pandèmia ha dotat de nous mecanismes a la societat catalana per mantenir i fins i tot incrementar l’activitat cultural gràcies en bona part a la tecnologia, “en molt poques d’aquestes activitats hi ha presència explícita cristiana, per això intentarem enfortir les sinergies amb altres centres culturals de la diòcesi, com ara el Museu Diocesà o l’Ateneu Universitari Sant Pacià, potenciant col·laboracions que sumin públics i combinin punts de vista”. Una altra aposta de la Fundació és la revista “Qüestions de Vida Cristiana”, a la qual Jou va prometre donar un nou impuls que la faci més present a la vida cultural i religiosa, eixampli les seves col·laboracions internacionals i n’incrementi la difusió.

Per part seva, monsenyor Javier Vilanova va convidar la Fundació a pensar en el present per obrir horitzons d’esperança en el futur. Partint de l’encíclica del Papa Francesc “Fratelli Tutti” va insistir en la necessitat d’establir una visió comunitària i sortir del jo per parlar del nosaltres. “No es derrota la foscor parlant de la llum, sinó encenent-la. Això és el que es fa des de la Fundació, que vol arribar a aquesta llum i fer-la arribar als altres. Aquell que vol il·luminar ha de brillar igual que Jesús, que va venir al món com a llum”, va assenyalar fent una clara referència a l’Evangeli de Sant Mateu. “Que la llum de la fe estigui viva al llarg d’aquest nou curs de la Fundació Joan Maragall pel bé de la societat que busca referents de bondat, bellesa i veritat”, va concloure.

Creada per l’Arquebisbat de Barcelona el 1989, la Fundació Joan Maragall és un espai de debat i reflexió sobre temes de diàleg entre el cristianisme i la cultura, fent present l’Església al món de la cultura. Entre els objectius fundacionals destaquen la promoció d’espais de debat entre pensament cristià i cultura laica, el coneixement del passat i del present de la cultura catalana, espanyola i europea, la col·laboració amb altres entitats culturals de Catalunya, siguin cristianes o laiques, i la relació amb entitats estrangeres de característiques anàlogues.