Josep Maria Guilemany, artífex de la creació del Departament de Ciència dels Materials de la Universitat de Barcelona, ingressa com a acadèmic
Josep Maria Guilemany, doctor en Ciències Químiques i catedràtic de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica a la Universitat de Barcelona, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar el passat 19 de març a la Sala d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “De la belleza de los materiales a las artes y las tecnologías avanzadas para la sociedad innovadora del siglo XXI”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i rector de la Universitat Internacional de Catalunya Javier Gil.
Al seu treball, el nou acadèmic, artífex de la creació del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la Universitat de Barcelona i el seu director, fa una completa descripció dels materials que es fan servir avui dia per les més diverses funcions, des de l’amplitud de mires que li atorguen les seves gairebé quatre dècades dedicades al món de l’empresa i la docència. En aquest sentit, incideix en la importància cabdal que adquireix a Espanya la producció i manipulació de molts d’aquests materials.
“Que els materials són imprescindibles a la societat actual resulta evident, ja que n’hi ha prou amb només mirar al nostre voltant i adonar-nos que vivim en un món envoltat de materials. En efecte, escrit està que una part important de l’avanç econòmic i tècnic-social d’un país depèn del seu nivell en Enginyeria de Materials, juntament amb el desenvolupament de les seves capacitats energètiques i de les Ciències de la Informació”, inicia Guilemany la seva reflexió.
Després de repassar i enumerar les característiques de materials clàssics i fonamentals en el desenvolupament i particularment en l’època industrial, com l’acer i les foses, aliatges lleugers, els superaliatges, els ceràmics, els superconductors i els polímers, el nou acadèmic incideix en els nous materials estratègics com ara els biomaterials, els materials per a la generació d’energies alternatives, els materials per a l’esport, l’oci i la indústria 4.0. Sense deixar d’apuntar els reptes de la societat innovadora del segle XXI.
“Al llarg dels últims cinquanta anys s’ha treballat en l’obtenció i processat dels materials estructurals tradicionals, en el coneixement i interpretació de la seva estructura en estat sòlid i comprensió de les seves propietats per a una aplicació en noves fronteres de la tecnologia. Comunament els materials metàl·lics han ocupat el centre de gravetat i dels seus coneixements profunds sobre la base científica se’ls ha caracteritzat i construït un món sorprenent de materials en els quals, avui dia, metàl·lics, ceràmics, polímers i els seus compostos conjuguen i competeixen dins del seus abast respectiu i limitacions en les aplicacions tecnològiques més avançades. Estem vinculats a materials superconductors, noves classes de materials semiconductors i magnètics, materials per a aplicacions mèdiques en escales micro i manomètriques, materials per a la generació de noves fonts d’energia alternativa, materials amb aplicacions biomimètiques que tracten de reproduir pell humana, músculs, ossos, fins i tot es diu neurones. Aquestes són algunes de les noves fronteres en el nostre món i la Ciència i Enginyeria dels Materials ocupa el centre de gravetat d’aquesta ràpida i imparable evolució”, assegura.
