L’acadèmic Santiago Castellà traça els nous reptes de les smart cities
Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 22 de febrer al “Diari de Tarragona” l’article “Transiciones urbanas sostenibles”, en el qual traça els actuals reptes de desenvolupament de les ciutats intel·ligents.
Per a Castellà, més enllà de la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació als àmbits i espais urbans, el concepte de l’smart city no s’entén avui sense la millora de la qualitat de vida dels ciutadans que habiten en aquestes urbs, sense la seva sostenibilitat energètica i de recursos i sense la participació i transparència en la seva gestió política i econòmica. “El desenvolupament de les smarts cities és un dels indicadors més clars del canvi radical que està vivint el món i que té com a epicentre les ciutats. Superat el primer impuls, basat en la implantació de sensors, les ciutats han descobert un camí més cert i directe cap a la seva intel·ligència”, assenyala Castellà.
L’acadèmic incideix especialment en un dels aspectes que considera més urgents i sobre el qual la ciutat intel·ligent ha de prendre ja una decidida determinació: la lluita contra el canvi climàtic. És, al seu entendre, la prioritat. “L’informe especial publicat el passat mes d’octubre pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ens adverteix que per limitar a 1,5ºC l’escalfament global es necessiten transicions ràpides i de gran abast per arribar a l’objectiu zero net en 2050, quan haurem passat d’un 50% a un 70% de la població mundial residint a les ciutats”.
D’aquí, prossegueix Castellà, que les ciutats es dotin amb urgència de plans realistes i amb sistemes de verificació amb indicadors públics i transparents per a una transició urbana contra el canvi climàtic. En concret, l’acadèmic apel·la a un model sostenible i únic de transport públic, distribució de mercaderies de quilòmetre zero, construcció amb materials sostenibles i energèticament eficients i entorns més oberts, verds i cultes.
