José Ramón Calvo, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president del seu Institut d’Investigacions Interdisciplinàries, va desenvolupar el nou concepte de la “cronodieta” durant la seva intervenció a les Jornades Molinenses que enguany ha celebrat a Arrecife l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote, de la qual també n’és membre. Calvo va participar amb el treball “El reloj alimentario”. El ponent va exposar com el rellotge biològic que tenen la majoria d’espècies tendeix a sincronitzar-se amb els cicles de la llum i foscor, tot i que els humans disposem també de “rellotges perifèrics” que es poden veure afectats també per factors interns o externs. Això vol dir que, per exemple, una dieta pot provocar un desajust en els rellotges cel·lulars i comportar conseqüències no desitjades. Els nutrients poden modular l’expressió de determinats gens, regulats pel ritme circadià, el quals alteraran el comportament de l’alimentació en l’hipotàlem, que és el regulador de les sensacions de fam i sacietat, és a dir el “apetitostat” de l’organisme.
“El ritme circadià també pot sincronitzar-se amb l’alimentació i la digestió ja que l’intestí es manté actiu durant el dia, sent aquest el millor moment per als processos requerits per a l’absorció eficient dels nutrients -va exposar Calvo-. Quan es produeixen canvis en els horaris de l’alimentació es pot arribar a pertorbar o interrompre el ritme normal de la funció intestinal i subseqüentment a ocasionar trastorns gastrointestinals”. L’acadèmic va explicar que hi ha dues hormones, la leptina i l’adiponectina, encarregades de regular la ingesta i que funcionen sota els ritmes circadians. La concentració de leptina es correlaciona positivament amb el greix corporal total, l’estat nutricional de l’individu i el contingut de triglicèrids dels adipòcits. Actua, per tant, com un marcador de les reserves energètiques de l’organisme. La concentració de leptina és més gran durant la nit que és quan cauen els nivells d’adiponectina. El somni i el moment en què aquest es produeix influeix en la regulació d’aquestes hormones que controlen la fam i la sacietat.
“La cronodieta tracta d’adaptar la composició dels aliments als ritmes biològics del cos -va explicar Calvo-. No és casual que el comportament alimentari es vegi condicionat pels neuromediadors responsables de proporcionar energia durant el dia i descans a la nit. Cada grup de nutrients tenen el seu moment millor per complir la seva funció segons l’hora en què són consumits. Les més recents investigacions en aquest camp determinen que l’alimentació és, juntament amb la llum, el sincronitzador extern més important dels ritmes circadians del nostre organisme”.