Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recarca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i d’altres acadèmies nacionals i internacionals i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda l’efemèride de la guerra que van entaular els Estats Units i Espanya a finals del segle XIX, el Desastre del 98 i les seves conseqüències en les relacions geopolítiques contemporànies als articles “25 de abril del 1898. La Declaración de Guerra de Estados Unidos a España”, publicat el passat 25 d’abril als canals de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars, de la qual també és membre, i “¿Qué nos cuenta la guerra entre Estados Unidos y España por Cuba sobre el intervencionismo y la geopolítica actual?”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 11 de maig i, després, a diversos mitjans de comunicació espanyols i hispanoamericans
A “25 de abril de 1898. La Declaración de Guerra de Estados Unidos a España”, l’expert narra els fets que van desencadenar la declaració de guerra, basats en la desinformació sobre les causes de l’enfonsament del vaixell “Maine” al port de l’Havana, i analitza l’oportunisme de Washington davant un conflicte que sabia guanyat. “Des de la perspectiva estratègica, la declaració va formalitzar una guerra breu, diplomàticament calculada i acuradament preparada, ja que els Estats Units havien accelerat el seu programa de modernització naval en les dècades anteriors, la qual cosa li va permetre entrar en conflicte amb una clara superioritat material. Al contrari, Espanya, sota el govern presidit per Práxedes Mateo Sagasta, es va veure empesa a una guerra per a la qual no estava plenament preparada, amb unes capacitats militars especialment obsoletes a l’àmbit naval i amb la dificultat política d’acceptar l’ultimàtum sense combatre”, explica.
Per la seva part, a “¿Qué nos cuenta la guerra entre Estados Unidos y España por Cuba sobre el intervencionismo y la geopolítica actual?”, a més d’oferir de forma succinta el relat de les guerres de Cuba i les Filipines i considerar la poca perspicàcia d’Espanya per evitar-les, l’acadèmic se centra en les seves repercussions a curt i mitjà termini. “La firma del Tractat de París, el 10 de desembre del 1898, va formalitzar el final de les hostilitats i va suposar la cessió de Cuba (sota tutela), Puerto Rico, les Filipines i Guam (la més gran de les illes de l’arxipèlag de les Marianas) als Estats Units i el col·lapse definitiu de l’imperi espanyol. Això va generar una absoluta crisi moral, política i social a la Península, popularment coneguda com el Desastre del 98 i un procés de reacció popular i polític que va forjar en el moviment regeneracionista liderat per Joaquín Costa. Des de la perspectiva militar, la derrota va posar de manifest la necessitat de modernització de les Forces Armades i de revisió de la doctrina estratègica espanyola. Tot i això, per als Estats Units la guerra va representar la seva consolidació com a potència emergent amb projecció global, marcant l’inici d’una política exterior més activa i intervencionista”, conclou.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia, en Llengua i Literatura Espanyoles i en Biomedicina i Farmàcia, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid, membre del Consell Rector de l’Institut de Recarca Sanitària HM Hospitals i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alcalá de Henares, vocal del Consell de Ciència i Tecnologia de la Comunitat de Madrid, assessor científic del Comitè Iberoamericà d’Ètica i Bioètica, membre del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre d’honor de la Fundació Ghandi-Mandela.
Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky i Guàrdia Civil Honorari, coincidint amb el 25è aniversari de la creació d’aquesta figura, la màxima distinció civil del cos, que s’atorga de forma excepcional, i el passat 20 de març va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit en la Ciberdefensa que atorga per l’Associació Professional de Pèrits de Noves Tecnologies.
-
Llegiu “25 de abril de 1898. La Declaración de Guerra de Estados Unidos a España”
-
Llegiu “¿Qué nos cuenta la guerra entre Estados Unidos y España por Cuba sobre el intervencionismo y la geopolítica actual?”
Soldats de l’Exèrcit cubà, a partir d’una fotografia presa en el moment del desembarcament de l’Exèrcit dels Estats Units, de la pàgina 312 de la ‘Història il·lustrada de la guerra amb Espanya’ de Harper, vol. II, publicada per Harper and Brothers el 1899.
