Sr. Josep Sánchez Llibre
Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Nacional, vicepresident de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials, exdiputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, exsenador i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica les conclusions de l’informe “La España de los 50 millones de habitantes”, elaborat per la firma Opina 360 per a la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment. El document analitza els canvis demogràfics que determinaran l’economia espanyola al llarg de les pròximes dècades. L’estudi es va tancar el desembre del 2025, tenint en compte un escenari en el qual el país s’acosta als 50 milions d’habitants, amb un creixement demogràfic que revela un envelliment accelerat, una forta dependència de la immigració i una polarització territorial que amenaça la sostenibilitat econòmica futura.
L’informe destaca que entre el 2000 i el 2025, Espanya ha guanyat més de 8,6 milions d’habitants, un augment del 20,1% que el situa com el cinquè país amb més creixement demogràfic de la Unió Europea, només per darrere de petits estats com Luxemburg, Malta, Xipre i Irlanda. Tot i això, aquest avenç no respon a un boom de naixements, sinó gairebé exclusivament als fluxos migratoris. De fet, des del 2015, el saldo vegetatiu és negatiu: moren més persones de les que neixen. El 2024 es va registrar un mínim històric de tot just 317.255 naixements, la xifra més baixa en gairebé dos segles, i la taxa de fertilitat se situa en 1,12 fills per dona, la segona més baixa d’Europa. Alhora, l’esperança de vida ha pujat fins als 84 anys, consolidant Espanya com el tercer país més longeu de la UE. El resultat és una piràmide demogràfica completament desfigurada: avui hi ha més residents de 70-74 anys que de 0-4 anys, i els majors de 80 anys han duplicat el seu pes relatiu, passant del 3,6% al 6,2% del total.
La immigració, en aquest període, ha actuat com a veritable motor d’aquest creixement. Gairebé un de cada cinc residents (19,1%) ha nascut fora d’Espanya, i tres de cada quatre persones arribades de l’exterior als últims anys tenen menys de 40 anys, la qual cosa ha permès rejovenir parcialment la base de la piràmide. Sense aquests fluxos, el país hauria perdut població de forma sostinguda. El creixement, així i tot, no ha estat homogeni. Les províncies de Madrid, Barcelona, Alacant, València i Màlaga concentren el 89,1% de l’augment total d’habitants, mentre que tretze províncies de l’interior i nord-oest han perdut residents de manera continuada. S’ha configurat així una Espanya polaritzada: àrees metropolitanes i costaneres en expansió davant un interior que es buida lentament.
Els moviments interiors agreugen aquest desequilibri. Les grans ciutats perden població cap a les seves perifèries més assequibles (Toledo, Guadalajara, Tarragona o Girona guanyen el que Madrid i Barcelona perden), i els petits municipis rurals han vist una lleugera recuperació temporal durant la pandèmia gràcies al teletreball, tot i que la tendència de fons continua sent la despoblació. L’estructura per edat també varia molt per territoris. L’informe subratlla que la demografia i l’economia estan íntimament lligades. El creixement poblacional dels últims anys ha anat acompanyat de períodes d’expansió econòmica, i les comunitats més dinàmiques (Madrid, Balears) són també les que més habitants han guanyat. Aquest procés accentua la bretxa entre una Espanya saturada i una Espanya buida, on la despoblació compromet la viabilitat social i econòmica de molts territoris rurals.
L’estudi conclou que la immigració ha aportat gairebé el 45% de l’ocupació creada entre el 2021 i el 2025 i ha contribuït de forma directa a l’avenç del PIB per càpita. Però també genera desafiaments: molts immigrants es concentren en llocs de treball de menor qualificació i productivitat, i l’envelliment eleva la despesa en pensions i sanitat, pressionant la sostenibilitat de l’estat del benestar. La piràmide desfigurada, la concentració urbana, la dependència migratòria i la relació directa entre demografia i activitat econòmica dibuixen un país que creix en números totals, però que haurà d’afrontar amb urgència el relleu generacional, la sostenibilitat de les pensions i la cohesió territorial si vol mantenir la seva competitivitat empresarial i el seu model social al llarg de les pròximes dècades.
Sánchez Llibre ha estat reconegut amb el Premi de l’Associació de Treballadors Autònoms de Catalunya, la Medalla Bernardo O’Higgins, atorgada pel Govern de Xile, és col·legiat d’honor de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, Medalla d’Honor de Foment del Treball a la Trajectòria Empresarial, Insígnia d’Or i Brillants de l’RCD Espanyol, Medalla d’Or de l’Ordre de les Cambres de Comerç del Consell de Cambres de Comerç, Medalla de la Creu Roja pel seu compromís personal i implicació amb la institució i el seu programa d’emergència humanitària “Creu Roja Respon”, Medalla d’Honor d’Automobile Barcelona, és membre d’honor del Registre d’Economistes Auditors del Consell General d’Economistes, Premi Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència en la categoria de Lideratge Empresarial i és autor del llibre “Les veritats de l’Estatut”.
