Dr. Javier Junceda
Javier Junceda, reconegut jurista, exdegà de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre el dia a dia de la judicatura i el paper de la recerca i la ciència a Espanya als articles “Las ‘practicidades anómicas'”, “‘Cientéficos'” i “Leer”, publicats entre els passats 17 de gener i 27 de febrer al portal especialitzat Confilegal i al diari digital El Debate. D’altra banda, el diari asturià “La Nueva España” va informar el passat 24 de febrer que el reconegut jurista donarà una assignatura inclosa a la carrera d’especialització en Dret Administratiu i Administració Pública de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires després del seu impuls al nou Espai d’Estudis Jurídics Hispanoamericans.
A “Las ‘practicidades anómicas'”, l’acadèmic electe es refereix a les decisions de les oficines judicials sobre qüestions processals que es resolen continuant els criteris personals dels funcionaris de torn, o els costums que se segueixen als òrgans, no necessàriament assentades en normes o criteris jurisprudencials. “Tot i que existeixin responsables que hagin de complir amb la regularitat jurídica dels processos, no és estrany que certs detalls quedin a mercè d’altres empleats judicials, que agafaran llavors del seu lleial saber i entendre o allò que tradicionalment s’ha anat fent on treballen sense saber per què a l’hora d’intervenir en certes qüestions controvertides. No hi ha cap dubte que aquells criteris ‘pragmàtics’ no solen assolir a aspectes clau, però tampoc no és descartable que puguin fer-ho”, explica.
Per la seva part, a “Cientéficos'”, aborda el denominat Índex Global d’Innovació, que classifica als països pels seus nivells de coneixement, creació i tecnologia. “La tasca científica, sense fruits comptants, no passa d’un simple divertiment intel·lectual. De fet, fins al mateix diccionari la defineix com el conjunt de coneixements obtinguts després de l’observació i el raonament, dels quals es dedueixen principis comprovables o previsibles a la praxi. Sense una meta, dubto que la ciència pugui merèixer aquest nom, per més que insisteixin en el contrari els qui es gasten la vida ocupant-se d’assumptes intranscendents a costa del pressupost”, argumenta.
Finalment, en “Leer”, Junceda parla de la caiguda dels índexs de lectura, una realitat que al seu entendre té una estreta relació amb el paral·lel debilitament del pensament crític. “El més neguitós d’aquesta vertiginosa caiguda dels índexs de lectura té relació amb el paral·lel debilitament del pensament crític. L’anàlisi i qüestionament objectiu de la informació disponible resulta impensable a un entorn així, obrint la porta de bat a bat a percepcions a la lleugera impulsades per simples biaixos externs on la lògica, la reflexió serena, la recerca de la veritat, el dubte racional, les evidències o les diferents perspectives que pugui admetre certa matèria no troben mai espai. Aquest trist escenari és en el que avui ens movem”, assenyala.
Fundador i director de Junceda Abogados, l’acadèmic electe és membre numerari del Reial Institut d’Estudis Asturians, on presideix la Comissió de Dret, Ciències Socials i Econòmiques, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Asturiana de Jurisprudència, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya i de l’Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola i acadèmic d’honor de l’Acadèmia Peruana de Dret. És membre del Tribunal Arbitral de Barcelona, del Tribunal d’Arbitratge de l’Associació Europea d’Arbitratge, amb seu a Madrid, i de la Cort d’Arbitratge de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Des del 2016, és vocal de la Comissió d’Urbanisme i Ordenació del Territori del Principat d’Astúries, elegit entre experts de reconegut prestigi, i membre del Consell Assessor de l’Associació Espanyola de Dret Urbanístic.
Ha participat com a expert a 18 comissions parlamentàries sobre reformes legislatives, i redactat diversos projectes i proposicions de llei, així com normes reglamentàries. És autor o coautor de més de dos centenars d’obres jurídiques, algunes de les quals han servit de fonament a diferents decisions judicials al Tribunal Constitucional de Xile, al Tribunal Suprem de Perú o a jutjats de Bolívia. Ha obtingut mencions als Premis Luis Sela Sampil d’articles doctrinals de la Facultat de Dret de la Universitat d’Oviedo i en dues oportunitats al prestigiós Premi d’Estudis Financers (1992 i 2012), convocat pel Centre d’Estudis Financers de Madrid. És així mateix membre de 14 consells de redacció de revistes jurídiques espanyoles i internacionals. Ha estat reconegut com a doctor honoris causa per sis universitats estrangeres i professor honorari d’unes altres sis. Ha estat director, ponent o professor en més de cinquanta programes formatius desenvolupats a Espanya i Iberoamèrica. És, a més, artífex i impulsor de l’Espai d’Estudis Jurídics Hispanoamericans, un fòrum de diàleg i debat entre juristes espanyols i hispanoamericans sobre aspectes d’actualitat a la professió.
