Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Humanització”, en el qual reflexiona sobre la condició humana i el rol social que ha fet avançar a l’espècie gràcies a la seva consciència i la seva moral. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”, “Refugiats”, “La maldat humana”, “Geoestratègia de les terres rares”, “Consciència i omissió: la misèria del governant” i “Palsticosi”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Humanització
Vull convidar-los a reflexionar sobre un tema que ens inclou tots: la humanitat. No només com a espècie, sinó com a condició moral, com capacitat de pensar, sentir i actuar.
Des de temps antics, filòsofs com Aristòtil afirmaven que l’ésser humà és un animal racional, capaç de viure en societat i buscar el bé comú. Segles després, Immanuel Kant defensava que cada persona té dignitat i ha de ser tractada com un final en si mateix, mai com un medi. Aquestes idees mostren que la humanitat no és només existir, sinó actuar amb consciència i ètica.
Tot i això, quan observem la història, veiem una dualitat constant. D’una banda, la humanitat ha aconseguit avenços impressionants: descobriments científics, desenvolupament tecnològic, conquestes mèdiques que han salvat milions de vides. Hem estat capaços d’organitzar-nos globalment, com va passar amb la creació de l’Organització de les Nacions Unides després d’una de les etapes més fosques del segle XX, buscant la pau i la cooperació entre nacions.
Però, d’altra banda, també som responsables de guerres, desigualtat, discriminació i crisis ambientals. El mateix enginy que ens va permetre avançar ha estat utilitzat per destruir. La tecnologia que connecta al món també pot dividir-lo. Llavors sorgeix la pregunta: estem realment progressant com a humanitat, o només avancem en el material mentre retrocedim en el moral?
La humanitat es troba en un punt crucial. Mai abans no vam tenir tant coneixement, tanta informació, tant poder. Tot i això, aquest poder exigeix responsabilitat. Perquè ser humà no significa només pensar; significa elegir. Elegir entre la indiferència o la solidaritat. Entre l’egoisme o l’empatia.
La veritable mesura de la humanitat no està als edificis més alts ni als dispositius més moderns, sinó en la nostra capacitat de compassió. En com tractem els més vulnerables. En com responem davant la injustícia. En com cuidem el planeta que compartim.
Potser la pregunta no sigui si la humanitat és bona o dolenta per naturalesa. Potser la pregunta correcta serà: Quin tipus d’humanitat volem construir? Cada generació té el desafiament de respondre-la amb les seves accions.
Avui més que mai necessitem recuperar valors fonamentals: respecte, diàleg, responsabilitat i empatia. Perquè el futur no està escrit. Ho escrivim nosaltres cada dia amb les nostres decisions.
En conclusió, la humanitat és una barreja de grandesa i fragilitat. Som capaços de crear bellesa, ciència i esperança, però també de cometre errors profunds. El repte no és negar les nostres falles, sinó aprendre’n. No és deixar d’avançar, sinó avançar amb consciència.
Ser humà no és només pertànyer a una espècie. És assumir el compromís de fer del món un lloc més just, més solidari i més digne per a tothom.
