Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els últims articles que ha publicat en el seu blog, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a més de la seva última publicació al diari “El Punt-Avui”, on es focalitza en la formació i la recerca. Es tracta, en concret, de les entrades “Gènesi de l’ateroesclerosi”, “El te, la infusió reina” i “Intolerància a la lactosa”, i de l’article d’opinió “Reformular la universitat”, apareguts entre els passats 29 de desembre i 28 de gener. L’expert ha compartit recentment els articles “Viure amb el sol”, “L’edat del cor”, “El risc de la melatonina” i “Incapaços de créixer“.
A “Gènesi de l’ateroesclerosi”, l’expert explica què és l’aterioesclerosi i com es diagnostica i combat. “L’ateroesclerosi s’origina quan l’endoteli, la capa interna i molt prima que recobreix tots els vasos sanguinis, es lesiona. Aquest mal pot produir-se per la hipertensió, el tabac o la inflamació crònica, que sovint està relacionada amb l’obesitat visceral, la diabetis o un excés d’espècies reactives -molècules oxidants- que es produeixen a l’organisme. En condicions normals, l’òxid nítric (NO) no és una espècie reactiva que manté la paret arterial flexible i redueix la inflamació. Tot i això, altres espècies reactives, endògenes o exògenes, l’inactiven. A més, tant la diabetis com l’excés de greix visceral disminueixen la producció de NO. Quan això passa, l’endoteli es torna més permeable i perd la capacitat de protegir la paret interna del vas. És llavors quan les lipoproteïnes poden penetrar al subendoteli i iniciar el procés de formació de l’ateroma”, detalla.
D’altra banda, a “El te, la infusió reina”, Canela aborda les característiques de la que és considerada com la beguda més consumida del món després de l’aigua, un cop que ja va fer el mateix amb el cafè. “Al te se li atribueixen moltes propietats saludables. És cert que funciona bé per millorar la digestió i la salut cardiovascular. Existeixen evidències científiques que corroboren aquests fets, els resultats dels quals no semblen indicar que una infusió o una altra sigui preferible. Potser per a la digestió vagi millor el te negre, mentre que per a la salut cardiovascular, per millorar l’endoteli i reduir la tensió arterial, és igual un o un altre. Existeixen escasses evidències científiques i poc sòlides que indiquin que el te va bé per tractar el càncer o les malalties neurodegeneratives. La majoria fan referència al te blanc i al te verd. La causa d’aquests efectes serien atribuïbles als polifenols i, precisament, són les infusions de te blanc i te verd, menys rovellats, les que més en tenen”, considera.
Foto de Mareefe en Pxhere
A “Intolerància a la lactosa”, el catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular s’endinsa a una de les intoleràncies alimentàries més comunes. “La intolerància a la lactosa primària, la que apareix progressivament amb l’edat, és una situació habitual al món i normal entre els éssers humans. En realitat, és la situació normal als mamífers. Mantenir la lactasa és una raresa entre els adults. Els mamífers, en néixer, s’alimenten exclusivament de la llet materna, que és rica en lactosa. Per a la seva digestió, a tots els mamífers, la lactasa s’expressa a nivells alts durant la lactància. Després del deslletament, l’expressió del gen de la lactasa disminueix de forma programada i l’animal deixa de produir lactasa. La conseqüència és la incapacitat de pair lactosa a l’edat adulta. La pèrdua és total o parcial. Apareix la intolerància a la lactosa primària”, explica.
Finalment, a “Reformular la universitat”, el col·laborador de la Reial Acadèmia apel·la a la transmissió efectiva de coneixement, de manera que la universitat garanteixi que la recerca arribi a la societat de forma crítica i veraç, sense limitar-se a produir ciència. “¿Fins a quin punt la universitat té capacitat per fer arribar el coneixement al públic? Actualment, veiem com molts ciutadans opinen amb desconeixement de temes científics, alguns dels quals posen en risc la seva salut i la d’altres persones. ¿Com pot la veu de l’expert arribar més lluny i ser més respectada que la veu del personatge mediàtic a qui els mitjans li donen totes les facilitats per difondre el seu missatge? Com pot filtrar de forma efectiva la informació? Com pot combatre la interferència d’actors que difonen desinformació pseudocientífica i narratives conspiradores? Només una combinació de supervisió humana, tecnologies avançades i cultura crítica pot minimitzar els efectes de la manipulació. Aconseguir-ho implica formar persones capaces de pensar, jutjar i actuar amb criteri en un entorn tecnològic complex, preservant el valor humanístic, social i democràtic de l’educació superior”, afirma.
