Dr. Francisco Marco
Francisco Marco, reconegut expert en el dret a la privacitat, director de l’agència de detectius Método 3 i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza el paper del detectiu en la defensa penal i de com la reforma de la llei d’Enjudiciament Criminal podria acostar a Espanya al model italià d’investigació defensiva a l’article “Mate usted y venga a verme”, que va publicar el passat 2 de desembre al portal especialitzat Confilegal. L’acadèmic dirigeix des dels 25 anys un dels principals grups espanyols d’intel·ligència empresarial. Va ser impulsor de la inclusió de la figura de l’investigador a la llei d’Enjudiciament Civil, és membre de l’Associació Internacional d’Analistes de Frau Certificats i autor de més d’una desena de llibres de divulgació, tres d’ells número 1 de vendes a Espanya.
L’autor parteix de la frase col·loquial “mati vostè i vingui a veure’m”, atribuïda a un advocat argentí, per il·lustrar la percepció que en alguns sistemes la defensa té més eines per investigar que a Espanya, on tradicionalment l’acusació pública concentra el protagonisme probatori, qüestionant el que veu com una notable asimetria entre la Fiscalia i la defensa. L’article exposa com a països com Itàlia la figura de la investigació defensiva permet als advocats defensors sol·licitar diligències actives, interrogar testimonis i encarregar peritatges propis, contribuint a equilibrar la investigació. En aquest sentit, suggereix que la justícia penal espanyola podria beneficiar-se d’introduccions normatives similars que dotin a la defensa de poders investigatius més efectius davant el monopoli probatori de la Fiscalia.
Per a Marco, l’ús d’investigadors privats per part de la defensa hauria de regular-se i potenciar-se, no com a simple instrument auxiliar, sinó com a part integrant del procés que contribueixi a descobrir la veritat material. L’articulista assenyala que, tot i que la figura del detectiu privat a Espanya està àmpliament acceptada en matèria civil o mercantil, la seva aportació al procés penal ha estat limitada per la normativa vigent i per una concepció tradicional de les funcions processals. L’article acaba defensant una reforma que reconegui expressament el dret de la defensa a investigar activament, no només reaccionar davant les proves de la Fiscalia. L’autor argumenta que aquesta modificació no implicaria debilitar la persecució del delicte, sinó enfortir l’equitat del sistema i contribuir a decisions judicials més fonamentades. En la seva visió, avançar cap a una participació investigativa més gran de la defensa seria un pas important per modernitzar el procés penal espanyol i preservar els principis d’igualtat davant la llei i de contradicció.
Marco va merèixer l’any 2000 el Premi Nacional de Doctrina pel treball “La monitorización del correo electrónico en la empresa”. El mes de març passat va presentar al costat de la periodista Mayka Navarro el llibre “La fugida” (Columna), una obra en la qual narren l’episodi de la reaparició a Barcelona de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont per a la celebració d’un míting i la seva posterior fugida sense aconseguir ser detingut malgrat que sobre ell cau una ordre d’arrest en trobar-se fugit de la justícia. En aquest mateix àmbit de la investigació política, judicial i de successos, Marco ha estat coautor dels best-sellers “El método”, “Operació Catalunya” o “La España inventada”, i ha publicat a més de les novel·les “La preparadora de juicios”, “Realpolitik” i “Los secretos de Alba”.
Precursor de treballs sobre la protecció dels drets personals a les xarxes i la privacitat digital, Marco va ingressar com a acadèmic corresponent de la RAED el juny del 2022 amb el discurs “Dissociats (desdoblats). El futur social de la humanitat”, en el qual va abordar l’estat de la privacitat i la llibertat a l’actual context de digitalització i hiperconnexió, analitzant el poder efectiu d’empreses tecnològiques com ara Google i les grans corporacions o els governs que han fet del processament, gestió i anàlisi de dades part de les seves polítiques de control, com és el cas del règim xinès.
