Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre l’actualitat política espanyola i internacional als articles “Apoteosis semántica: relato y opinión sincronizada”, “A propósito de Moldavia”, “Presupuestos Generales y Constitución mutante” i “A Trump lo que es de Trump”, publicats entre els mesos de setembre i octubre al portal especialitzat Artículo 14 i als diaris digitals The Objective i El Imparcial. La reconeguda jurista ha participat també en la IV Jornada per l’Estat de Dret celebrada pel Fòrum Judicial Independent el 17 d’octubre al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
A “Apoteosis semántica: relato y opinión sincronizada”, la vicepresidenta de la Reial Acadèmia considera que la política espanyola viu de relats prefabricats que es repeteixen fins a la sacietat, dirigits a crear una opinió pública polaritzada que justifiqui les polítiques governamentals i condicions el pluralisme. “Alguns, ara amb poder, institucional i de carrer, fent assajos generals de mobilització i ocupant foto i pressupost, estan marcant els relats de moda segons la seva pròpia conveniència. Tots ells o, almenys, els que trepitgen moqueta institucional, a més de no comptar amb cap rigor i lluny d’exhibir coherència entre el que prediquen i el que practiquen, estan sent també espècimens tergiversadors. Amb l’apoteosi semàntica que ens envaeix, dirigida en el fons a trencar les bases de la democràcia que tant ens va costar configurar, estem contribuint, mitjançant la banalització dels conceptes, a la desintegració de les institucions i la violació dels drets”, considera.
Per la seva part, a “A propósito de Moldavia”, es qüestiona sobre el paper de la Unió Europea en el futur de Moldàvia després de les recents eleccions parlamentàries que han revalidat la majoria del Govern europeista malgrat les ingerències russes i el pes de Moscou en algunes de les seves regions. Freixes coneix de primera mà la situació del país, ja que va participar com a integrant d’una delegació de juristes de la Comissió Europea que va oferir assessorament per a la transició democràtica del seu model judicial. “No sé què passarà ara a Moldàvia. Pel que llegeixo en aquests dies els prorussos continuen mirant cap a Crimea com a model a continuar a la Transnístria. Els moldaus rumanòfons, al contrari, miren cap a la Unió Europea i volen estrènyer llaços amb ella. El Parlament ha estat assaltat a diverses ocasions, els diputats dels dos bàndols han arribat a les mans i tinc la impressió que la Rússia de Vladímir Putin, com sempre que pot desestabilitzar a la Unió Europea, o almenys intentar-ho, no mirarà ara cap a cap altra banda”, explica.
Dra. Teresa Freixes
A “Presupuestos Generales y Constitución mutante”, la presidenta de Citizens pro Europe es pregunta per la legitimitat de l’Executiu de Pedro Sánchez de governar sistemàticament sense ni tan sols presentar els Pressupostos Generals de l’Estat a la seva aprovació per les Corts. “Per tres vegades, els ciutadans complim amb l’obligació constitucional de contribuir, segons l’article 31 de la Constitució, al sosteniment de les despeses públiques, allò que cal per establir els ingressos que han de constar en el pressupost, sense que aquesta contribució ciutadana es vegi corresposta amb l’establiment de les despeses per part de l’Executiu, perquè el pressupost és, ras i curt, inexistent. Aquest consentiment exprés que, per segles, ha legitimat la recaptació dels fons per part del governant, queda directament violat per aquest quan no el sotmet a l’aprovació dels representants de la sobirania. ¿Amb quina legitimitat recapten i gasten el recaptat si falta el consentiment primordial, que és un principi bàsic en totes les democràcies?”, assenyala.
Finalment, a “A Trump lo que es de Trump”, l’acadèmica reconeix el paper del president dels Estats Units en la consecució de l’alto el foc a Gaza que obre l’esperança d’un futur en pau en una de les regions més calentes del món. “Alguns afirmaran que el que està coent és un mal acord, perquè no respon al que volen per a aquella zona o perquè no els serveix com a element d’agitació política interna. Però no oblidem que, de vegades, els mals acords han finalitzat guerres i han donat pas a la conformació de plans que, a la fi, han resultat, sinó bons, acceptables al context al qual han estat adoptats. Tot i això, queda molt per fer, no només materialment, sinó també des de la configuració jurídica antigament conjuminada, d’haver-se acceptat el pla primigeni de les Nacions Unides, el respecte dels drets de les persones presents al territori i la necessitat de canviar el marc mental dels qui no veuen cap altra possibilitat que la violència per aconseguir els seus objectius”, afirma.
Pel que fa a la IV Jornada per l’Estat de Dret, Freixes ha participat en el seu primer panell, que ha portat per títol “Amnistía y Estado de derecho”, al costat de l’exeurodiputada Maite Pagazaurtundúa i el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa Jaime Lozano. La sessió ha estat moderada per la magistrada de l’Audiència Provincial de Biscaia Cristina de Vicente.
