Enrique Moreno, doctor en Medicina i Cirurgia, catedràtic de Patologia Quirúrgica de l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid i president del Consell Superior de Sanitat de la Comunitat de Madrid, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar al Saló d’Actes de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, a Madrid. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Aspectos fundamentales e inéditos del trasplante de órganos abdominales. Experiencia personal en el Hospital Universitario 12 de Octubre”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació el també acadèmic d’honor Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid. La sessió es va poder seguir per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visualitzar.
Dr. Enrique Moreno González
El recipiendari va iniciar la seva intervenció realitzant una cronologia succinta del trasplantament d’òrgans abdominals realitzats a l’Hospital 12 d’Octubre i repassant la història de l’activitat clínica del Servei de Cirurgia General, Aparell Digestiu i Trasplantament d’Òrgans Abdominals del centre des del primer trasplantament hepàtic a començaments del 1986, després de dues dècades d’estudi i preparació a altres centres sanitaris. “Fins al 23 de desembre de l’any 2020, hi vam fer 2094 trasplantaments hepàtics i 251 trasplantaments pancreàtics aïllats o associats a trasplantament renal, tres trasplantaments dejuni-ileals i vuit clústers. Dels trasplantaments hepàtics, 216 corresponien a l’edat pediàtrica, dels quals en 23 malalts es va fer servir donant viu. En trasplantament hepàtic en adults, en 56 es va utilitzar donant viu, en 45 trasplantaments es va associar el trasplantament renal (trasplantament hepàtic-renal) i en tres malalts, el trasplantament hepàtic va precisar l’associació d’un trasplantament cardíac (trasplantament hepatocardíac). En 82 malalts es va fer servir un empelt extret amb el procediment d”Split’, cosa que demostrava l’esforç realitzat per augmentar el nombre de donants, duplicant-se aquest en utilitzar lòbul hepàtic dret i esquerre per separat o empelts més reduïts que incloïa dos o tres segments, amb les característiques d’un donant viu”, va resumir.
Moreno va abordar les diferents tècniques de trasplantament que s’han fet al llarg d’aquest ampli període, en aquest centre i en d’altres de primera línia, per aturar-se en la utilització del donant viu com una de les opcions de major rendiment i utilitat en el trasplantament hepàtic, repassant-ne l’evolució i la incidència. “Si bé la utilització d’aquest ‘donant ideal’ ha reduït de forma ostensible les llistes d’espera a països amb un alt grau d’organització com els Estats Units, als països de l’Est d’Europa ha constituït el sistema bàsic per permetre la donació, i per això el trasplantament. Països ben desenvolupats sanitàriament a la Unió Europea com ara França, Itàlia o Alemanya han obtingut entre un 2% i un 3,5% de donació en viu. A casa nostra, tot i els bons resultats de l’Organització Nacional de Trasplantaments (la xifra més elevada del món en donació per part de donants amb mort encefàlica), l’ús de donants vius arribava a un 2,5 %, bàsicament com als països del nostre entorn, tot que a ells la donació de morts per mort encefàlica és menor”, va resumir.
Finalment, el nou acadèmic es va referir al xenotrasplantament o trasplantament d’òrgans, teixits o cèl·lules d’un animal a una persona, apuntant-ne els èxits, els potencials i els reptes. “Les recerques es troben concentrades en aconseguir un donant genèticament manipulat, que podria trobar-se emmagatzemat després de classificar-se amb els estudis pertinents, disposat a la seva utilització immediata, depenent sempre de la necessitat que el receptor té de ser trasplantat. Igual que es pot utilitzar aquest tipus de donant, els efectes sobre la reacció immunològica permetran, sens dubte, canviar el paradigma de coordinació d’equips de trasplantament multifactorials, utilització d’avions i ambulàncies per als diferents grups de cirurgians, despeses econòmiques de vegades desorbitades, oblidant el sistema actual per a transformar-lo en un altre de més assequible i rendible”, va concloure.
Moreno és director de l’Institut de Cirurgia Oncològica Hepato-Biliopancreaàtica i Trasplantament d’Òrgans Abdominals de l’Hospital Universitari 12 d’Octubre. És membre de nombroses acadèmies internacionals i ha estat nomenat doctor honoris causa per 12 universitats europees i americanes. Entre altres prestigiosos guardons, va ser reconegut amb el Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica i el Premi Nacional de Cirurgia Pedro Virgili.
Llegiu el discurs “Aspectos fundamentales e inéditos del trasplante de órganos abdominales. Experiencia personal en el Hospital Universitario 12 de Octubre”
