Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre els canvis en l’educació i la dificultat que afronta la transmissió del coneixement en una entrevista concedida a “Diario Montañés” el passat 18 de febrer, amb motiu del reconeixement per part de la Societat Càntabra d’Escriptors amb la seva Estela d’Oro, màxima distinció de l’entitat. L’homenatjat va recollir aquest nou guardó, concedit per la seva intensa i fecunda tasca investigadora i creativa de tota una vida, durant una solemne cerimònia que es va celebrar un dia després, festivitat del beat de Liébana, considerat el primer escriptor càntabre, a Vega de Pas. Aquest mateix dia se celebra el Dia de les Lletres Càntabres.
Als seus 83 anys i amb deu doctorats a l’esquena, fet que el converteix en el doctor més prolífic, l’acadèmic va ser reconegut per les seves contribucions tant en l’àmbit acadèmic com literari, a més de rebre un homenatge especial com a antic rector de la Universitat de Cantàbria i un dels pioners de la institució, avui un referent en l’educació superior a Espanya.
Durant la cerimònia, es van dur a terme lectures en homenatge a escriptors ja morts, com Ana María Cagigal, Pedro Calderón de la Barca, Carmen González Echegaray, Rafael Gutiérrez Colomer, José Montero Alonso o Matilde González-Serna, ressaltant la importància de la cultura i la literatura a la comunitat autònoma. Els assistents a la gala van rebre un exemplar del “Cuaderno de las Letras” que edita la Societat Càntabra d’Escriptors amb informació d’aquests autors i els seus textos. Aquesta publicació, a més, es farà arribar també als centres culturals i educatius de la regió.
La presidenta del Parlament de Cantàbria, María José González Revuelta, va destacar la figura de González de Posada i el seu paper en el desenvolupament cultural i acadèmic de la regió com a paper crucial de la Societat Càntabra d’Escriptors a fomentar la diversitat literària i el talent local. Per part seva, aquesta entitat va sumar als mèrits de González de Posada l’autoria de més de 60 llibres científics d’àmbits del coneixement que van des de la filosofia a la història de la ciència, així com la publicació de nombrosos treballs en revistes especialitzades i el fet d’haver liderat i presidit diversos congressos, simposis i reunions científiques.
Durant l’entrevista, l’homenatjat va reflexionar sobre la dificultat actual per a la difusió del pensament enmig del que ell descriu com a “ximpleria” generalitzada de la societat. González de Posada reconeix que se sent jove malgrat la seva edat biològica i anima les persones a no deixar d’estudiar i llegir i no deixar-se jubilar. També destaca la importància de la llibertat de pensament i la necessitat de continuar presentant-se a exàmens i desafiaments intel·lectuals. Mirant la seva etapa com a professor i gestor a la Universitat de Cantàbria, celebra la recent elecció de la primera dona rectora del centre, Conchi López, i reflexiona sobre el progrés en la inclusió de les dones en rols acadèmics.
“Estem en un disparador que no sé si té a veure molt o poc amb aquest principi sagrat de la llibertat d’expressió. Però, sens dubte, avui el pensament radical, veritable, solemne, lluminós… no troba les vies de difusió que té qualsevol per difondre expressions buides i ximples amb l’únic objectiu de tenir milers de seguidors. El moment actual no és fàcil perquè els pensadors i els filòsofs difonguin les seves idees sobre els temes cabdals de la humanitat. Estem sota un domini ferotge de les ideologies que no deixen veure idees morals o conductes ètiques. Però sí que és veritat que trobo un cert retrobament amb l’escriptura i el pensament”, assenyala.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadìmic i presideix l’Acadèmia de Cièncias, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.
