La Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) presenta un nou lliurament de la seva revista científica “Tribuna Plural”, un monogràfic especial dedicat al VII Acte Internacional que la Reial Corporació va celebrar a Egipte entre els passats 2 i 10 de març sota el títol “Explorant el passat mil·lenari: una expedició científica als tresors d’Egipte”. La publicació recull totes les ponències que es van presentar durant les quatre sessions acadèmiques en què es va distribuir la cita, que van tenir el format habitual de conferències breus i d’àmbit pluridisciplinari, i una introducció sobre tota l’expedició signada pel president de la Junta de Govern, Alfredo Rocafort. La delegació de la RAED va realitzar un creuer cultural pel Nil i un complet recorregut pels jaciments arqueològics que va incloure el temple de Luxor, la Vall dels Reis, els Colosos de Memnon, el complex de temples d’Amon-Ra a Karnak, el temple d’Orus, el temple de Sobek i Horoeris, el temple de Ramsès II a Abu Simbel i l’illa Elefantina.
A Alexandria, l’expedició va visitar l’actual Biblioteca, on es recorda l’esplendor de l’Antiga Biblioteca d’Alexandria, les catacumbes de Kom el Shogafa, la llegendària Columna de Pompeia i la fortalesa de Qaitbay. El recorregut va culminar al Caire amb l’obligada visita panoràmica a les piràmides de Guiza, Keops, Kefrén i Micerinos, l’Esfinx, el temple de la Vall de Kefrén, la necròpolis de Sakkara, el desert de Dashsur amb les seves piràmides Roja i Acodada i una exclusiva visita al Museu d’Art Egipci, que amb més de mig milió de peces exposades és el museu arqueològic més gran del món. Els expedicionaris van conèixer, així mateix, tots els detalls del nou Gran Museu Egipci que s’ha construït al costat de la Necròpolis de Guiza.
“Més enllà del seu caràcter exploratori, aquesta expedició també va ser una fructífera trobada acadèmica. Durant el viatge es van celebrar quatre sessions científiques en què els acadèmics van presentar les seves investigacions en un entorn interdisciplinari i estimulant. Les ponències que ara es recullen en aquesta edició abasten una varietat de temes que inclouen l’arqueologia, la història de l’art, la literatura, la religió i la ciència a l’antiga civilització egípcia. Cada intervenció va reflectir l’esperit de la nostra Acadèmia: la recerca constant del coneixement i la seva transmissió a través del debat i l’anàlisi crítica. Les ponències presentades són testimoni de la qualitat i el compromís acadèmic dels nostres membres, les investigacions del qual no només contribueixen a preservar la memòria històrica, sinó també a enriquir la nostra comprensió de les complexes relacions entre cultures, ciència i civilització”, assenyala Rocafort a la seva introducció.
Els ponents, distribuïts en diverses sessions, van ser Jordi Martí, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, que va presentar la ponència “De Galápagos a Egipte”; Frederic Borràs, també acadèmic de número de la RAED, amb “L’aposta dels mercats de capitals per la intel·ligència artificial”; Francisco Javier Garrido, acadèmic corresponent, que va exposar “Tutmosi III: un estrateg transcendent”; Joan Francesc Pont, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, amb la ponència “Barrunts de filosofia, política i dret a l’Antic Egipte”; Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED, que va presentar juntament amb l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Esteban Leonardo Arosemena el treball “La maledicció de Tutankamon: mite o realitat?”, i Jaume Llopis, acadèmic de número i vicepresident de la RAED, amb l’estudi “Invertir a Àfrica”.
Van completar el cartell de ponents Montserrat Casanovas, acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, que va dissertar sobre “Les finances a l’antic Egipte”; Esther Subirá, també acadèmica numerària i membre de la Junta de Govern de la RAED, amb “Som els sèniors un col·lectiu de la nostra era? Hi havia sèniors a l’antiga civilització egípcia?”; José María Bové, acadèmic de número de la RAED, que va intervenir amb la ponència “El dret comptable a l’època dels faraons”; Joaquim Gironella, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, amb el treball “Paleopatologia de la mòmia de Tutankamon”; José María Simón Castellví, membre numerari de la RAED, que va intervenir amb l’estudi “Apunts d’interès sobre la medicina i l’oftalmologia de l’antic Egipte”; Mariàngela Vilallonga, acadèmica de número de la RAED, amb “Àurea dansa per al rei Fuad i per al poeta Kavafis. Una ballarina catalana a Egipte el 1925”; Jaume Antich, acadèmic numerari electe de la RAED, qui va presentar el treball “El dret penal a l’antic Egipte”, i Francesc Torralba, amb “Søren Kierkegaard’s influence on American existential psychology”.