Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), incideix en l’actualitat de la cultura clàssica als temps presents compartint amb la comunitat acadèmica els articles “Las enseñanzas de la escuela cínica”, “¿Por qué Platón aún está vigente?“, “La virtud según Aristóteles” i “20 máximas de Sócrates que deberías conocer”, publicats el passat mes de juny a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “Las enseñanzas de la escuela cínica”, l’expert explica com filòsofs de la talla de Diògens van reinterpretar la doctrina socràtica considerant que la civilització i la seva forma de vida eren un mal i que la felicitat era causada per una vivència simple i d’acord amb la natura. “Aquests filòsofs aspiraven a identificar-se com la figura del gos, per la senzilla i espontaneïtat de la vida canina. Portaven barba, vestien tabard d’estamenya (el tribó ja usat per Sòcrates), alforja i caiat, practicaven jocs de paraules a manera de metodologia: a aquells que proposaven idees i teories incomprensibles, ells posaven el gest, l’humor i la ironia”, resumeix.
Per la seva banda, a “¿Por qué Platón aún está vigente?”, aborda la figura d’una figura de referència universal que és considerat el fundador de l’idealisme, un corrent de pensament on tot s’explica per la idea, i el filòsof que va configurar les bases de l’ètica. “El contingut dels seus escrits és una especulació metafísica, però amb una orientació pràctica evident. El món del veritable ésser és el de les idees, mentre que el món de les aparences que ens envolten està sotmès a continu canvi i degeneració. Igualment, l’home és un compost de dues realitats diferents unides accidentalment: el cos mortal (relacionat amb el món sensible) i l’ànima immortal (pertanyent al món de les idees, que va contemplar abans d’unir-se al cos)”, assenyala.
A “La virtud según Aristóteles”, el president del Club de Pediatria Social recupera la figura d’un altre filòsof que ha influït en el pensament dels darrers 2.000 anys que va compondre una veritable enciclopèdia de coneixements fins al segle IV aC i va superar la forma platònica del diàleg literari per donar vida a uns tractats filosòfics i científics. “La lògica d’Aristòtil es considera una creació concebuda com una anàlisi de les maneres correctes de pensar i de dir la realitat i, per tant, com una ajuda necessària a les ciències. I l’ètica és l’estudi de la possibilitat de la felicitat humana. La intel·ligència pràctica és la que permet trobar el terme mitjà, entre l’excés i el defecte”, explica.
Finalment, a “20 máximas de Sócrates que deberías conocer”, Callabed presenta els principals preceptes del principal defensor de la maièutica en la seva voluntat de fer il·luminar el millor que cadascú té dins de si mateix. Sòcrates era defensor de la maièutica (‘maia’: mare, llevadora). No desitjava imposar res, sinó ajudar a treure el millor que cada alumne tenia dins seu: ‘Nosaltres mateixos tenim la resposta. Abans d’adquirir coneixements sobre el món cal cercar en nosaltres mateixos les respostes’. És dins de cadascú on resideix la ciència, però l’hem oblidada. Va ser un racionalista perquè exigia raons per a tot allò que fins aleshores havia estat creença”, conclou.
