Dra. Sònia Fernández-Vidal

Dra. Sònia Fernández-Vidal

Sònia Fernández-Vidal, reconeguda divulgadora científica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre diversos aspectes relacionats amb la física quàntica i la computació quàntica, i com aquestes tecnologies avançades podrien revolucionar la comprensió que l’ésser humà té de l’univers i de la tecnologia en un reportatge publicat al diari “El Confidencial” a la seva edició del 25 d’octubre passat. L’experta acaba de presentar la seva última obra divulgativa dirigida a un públic juvenil: “L’origen de la porta dels tres panys. La llavor d’una revolució” (Estrella Polar), el primer de dos títols que s’endinsen en la història de la física i la seva evolució fins a la física quàntica i que es pot considerar una preqüela de la seva exitosa trilogia “La porta dels tres panys”, que ha aconseguit fer que la física sigui atractiva per als lectors més joves.

“Quan em van plantejar escriure un llibre d’aquest tipus, el primer que vaig pensar va ser que ja hi ha massa títols de divulgació científica per a adults. I que poca cosa més podria aportar jo en aquest camp. D’aquí va sorgir la idea de fer servir la fantasia perquè, al capdavall, la física quàntica, els fenòmens del món microscòpic, s’assimilen més als d’un món imaginari que al nostre dia a dia: travessar parets, estar a dos llocs alhora, teletransportar-se, viatjar en el temps… A mi m’interessava arribar, no al públic que ja consumeix literatura científica, sinó precisament a aquells que els fa por ficar-se en aquest enrenou. Al capdavall, els contes serveixen per dormir els nens i despertar els adults”, explica.

L’acadèmica assenyala al periodista especialitzat en els àmbits de les ciències i la tecnologia Albert Sanchis com a l’àmbit quàntic ocorren fenòmens que desafien la lògica del món clàssic, com la possibilitat que les partícules estiguin a diversos llocs alhora o travessin parets. Durant el seu treball al Centre Europeu de Recerca Nuclear, Fernández-Vidal va col·laborar en experiments fonamentals per a la comprensió del cosmos, com ara la simulació de reaccions nuclears que contribueixen al coneixement sobre la formació d’elements als estels. A les seves obres aborda la superposició quàntica, un fenomen que està impulsant els desenvolupaments en computació quàntica, una tecnologia capaç de fer càlculs complexos a velocitats extraordinàries. L’experta aclareix que, tot i que no veurem ordinadors quàntics a les nostres llars a curt termini, aquests actuaran com a servidors remots per fer càlculs específics que els ordinadors clàssics no poden processar eficientment.

Per a Fernández-Vidal, la computació quàntica podria tenir aplicacions revolucionàries, especialment en la medicina i la seguretat. La capacitat de modelar molècules a nivell quàntic podria donar lloc a medicaments personalitzats, mentre que a l’àmbit bancari es considera tant un risc com una oportunitat per millorar la seguretat mitjançant l’encriptació quàntica. L’acadèmica també destaca que, igual que altres revolucions tecnològiques, la quàntica enfronta crítiques i desafiaments ètics. Tot i això, considera que invertir en ciència és crucial per a l’avenç de la societat, citant l’exemple del programa Apol·lo, els beneficis econòmics del qual van superar àmpliament el cost de la inversió. En definitiva, la investigadora advoca per una cultura científica més gran perquè la societat pugui valorar i influir en aquestes decisions tecnològiques d’alt impacte.

Doctora en Òptica i Informació Quàntica i Física per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Fernández-Vidal va ser seleccionada per la revista “Forbes” com una de les 100 persones més creatives del món. Ha treballat i col·laborat com a investigadora en alguns dels centres més prestigiosos com són el Centre Europeu de Recerca Nuclear, el Laboratori Nacional Los Alamos, als Estats Units, o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Barcelona. A més de la cèlebre trilogia de divulgació científica juvenil “La porta dels tres panys” és també autora de “Quantic Love”, novel·la ambientada al CERN que aproxima la ciència des del costat més humà. D’altra banda, el seu llibre “Esmorzar amb partícules” és una obra de divulgació de física quàntica destinada a tots els públics, mentre que “L’univers a les teves mans”, la seva anterior obra de divulgació dedicada a un lector més jove, endinsa públic infantil als misteris de l’univers.

Llegiu el reportatge