Eva Poptcheva, eurodiputada i vicepresidenta de la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu i acadèmica de número electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la negociació entre el Govern d’Espanya i el de la Generalitat de Catalunya, liderat per Esquerra Republicana, un nou règim fiscal específic dins del marc de la negociació per a la formació d’un nou govern autonòmic a l’article “Manual de instrucciones para romper un país”, publicat el 13 de juliol passat al diari digital The Objective. Doctora en Dret Constitucional per la Universitat Autònoma de Barcelona, Poptcheva és articulista habitual d’aquest mitjà, on aborda assumptes de política nacional i internacional.
Per a l’analista, crear fractures fiscals en un mateix estat suposa un sense sentit que pot comportar problemes amb la justícia europea. “El Govern de Pedro Sánchez trenca la igualtat entre els espanyols pel seu interès polític. És igual quan llegiu això. En aquesta ocasió l’objecte del sacrifici és el sistema de finançament autonòmic: una mena de pot comú amb què es financen les prioritats de les regions, en funció de les seves necessitats. El Govern s’ha obert a negociar amb Esquerra Republicana la sortida de Catalunya d’aquest sistema comú per tal de demanar el seu suport per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. La nació està negociant la investidura del govern d’una comunitat autònoma. Els que s’omplen la boca amb la importància de l’autogovern dels suposats nombrosos pobles i nacions d’Espanya són els mateixos que s’entrometen en els seus assumptes de govern, trossejant, a més, la sobirania nacional”, inicia la seva reflexió.
Poptcheva considera que el Govern ha posat en marxa una maquinària dialèctica per enfrontar comunitats autònomes de diferent signe polític i fomentar el discurs de la necessitat d’un pacte específic per a Catalunya en un moment en què tots els estats europeus s’encaminen a una harmonització més gran fiscal. Per a l’experta, la solució passa per un control a la gestió econòmica de les comunitats. “El problema que té Catalunya no és la seva participació en aquest sistema, sinó la despesa supèrflua en quimeres polítiques. En són bons exemples l’entramat diplomàtic d’ambaixades a l’estranger, la despesa del qual s’ha disparat un 45% en dos anys, o la inversió desmesurada a TV3, que triplica la mitjana de les altres televisions autonòmiques”, considera.
L’articulista recorda com ja a la dècada dels 90 del segle passat la Comissió Europea va posar fre al que llavors es va anomenar “vacances fiscals” del País Basc, una sèrie de rebaixes fiscals que tenien com a objecte atraure inversió estrangera. “La Comissió les va declarar il·legals per tractar-se d’ajudes estatals incompatibles amb el mercat comú. La decisió va ser ratificada a posteriori pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. A més, el retard en la devolució de les ajudes, exigida per la Comissió, va donar lloc a una multa de 30 milions d’euros a Espanya”, conclou.
Llegiu l’article
