Dr. Jaume Llopis
Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE Business School i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el 6 de maig passat a l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote la conferència “Las trampas del fútbol. Del Real Madrid al FC Barcelona”, en què va exposar les peculiaritats d’aquest model de negoci esportiu i les vies que hi ha per falsejar comptes i operacions. En concret, Llopis va definir els “paranys” de la corrupció, de la valoració dels jugadors, dels fitxatges, de la comptabilitat, de la valoració i informació del deute dels clubs, dels models de propietat i govern, dels escàndols arbitrals, de la venda de localitats VIP, del tràfic d’influències i de la censura. L’acadèmic va recordar que hi ha una cultura de corrupció ben assentada en aquest negoci, en què és habitual el tràfic d’influències, l’administració deslleial, el desviament de fons, el frau, el rentat de diners i els cobraments deslleials, i va posar com a exemple de tot això, el FIFA Gate, el Qatar Gate, el cas Brody, la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita o el cas Negreira.
En una presentació tant atractiva com directa, que va prendre com a exemple els dos grans clubs de la lliga espanyola, l’expert va assegurar que encara que actualment el Reial Madrid i el Manchester United tinguin una valoració de mercat que supera els 6.000 milions d’euros, aquestes xifres no estan impulsades pels seus ingressos, que van augmentar només un 2,5%, fins a una mitjana de 496 milions de dòlars per equip, sinó pels múltiples empresarials més elevats -valor de l’empresa dividit pels ingressos- que els compradors estan pagant pels equips. Alhora, va indicar que els jugadors figuren com a actius en el balanç dels jugadors i, llevat que hi hagi una transacció comercial oficial i pública, els clubs els valoren com volen o els convé, tant per sobrevalorar-los com per infravalorar-los.
Pel que fa al parany del cost dels fitxatges, va assenyalar que les variables dels contractes es poden convertir en fix, però mai està molt clar quin preu es paga finalment. I va afirmar que també hi ha una gran opacitat respecte a les comissions de traspàs i als pagaments a representants de jugadors i altres intermediaris. I sobre els tripijocs comptables, va citar les palanques del Futbol Club Barcelona o les pèrdues del negoci que es maquillen amb la venda de jugadors i amb altres estratègies de l’anomenada comptabilitat creativa. Respecte al deute net, Llopis va explicar com Madrid i Barça coincideixen a no comptabilitzar en aquesta partida el deute generat per les obres de remodelació i construcció dels seus estadis.
Pel que fa al model de propietat i gestió, l’acadèmic va concloure que ni el FC Barcelona ni el del Reial Madrid no són sostenibles. “El club blaugrana està abocat a convertir-se en una Societat Anònima Esportiva per un deute impossible de tornar. I al Reial Madrid, el mateix president ja proposa un canvi dels estatuts per transformar l’entitat en una SAE. El món del futbol tendeix clar i inevitablement cap a un model de propietat en què cada cop guanyen més pes els grans inversors internacionals: fons d’inversió, xeics àrabs, empresaris xinesos, magnats russos, fons sobirans…”, va afirmar. I respecte a la “censura”, Llopis va destacar que el panorama informatiu està molt polaritzat i es divideix entre “amics” i “enemics” d’uns o altres equips, cosa que dificulta la imparcialitat i la transparència del que es publica i per això alguns temes espinosos, especialment els relatius a determinats fets i figures se silencien i amaguen deliberadament.
Jaume Llopis ha desenvolupat una llarga i reeixida trajectòria al món de la gestió empresarial en empreses com Moulinex, Nestlé, La Unión y el Fénix Español i Borges International Group. De la seva vasta trajectòria acadèmica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE (Mèxic), AESE (Portugal), IDE (Equador), INCAE (Nicaragua), IEEM (Uruguai), MDE ( Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo de Sevilla, i EADA, a Barcelona. És autor de llibres de referència a l’àmbit de la gestió empresarial.
