Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), denuncia la degradació del sistema democràtic espanyol i de les institucions que haurien de vetllar per la seva integritat als articles “El hombre del mazo” i “El desmoronamiento del sistema democrático”, que va publicar amb motiu de la celebració del Dia de la Constitució als diaris “El Imparcial”, “Heraldo” i “La Verdad” entre els passats 6 i 8 de desembre.
A “El hombre del mazo”, l’experta compara la imparcialitat de l”speaker’ de la Cambra dels Comuns britànica amb el partidisme que, segons la seva opinió, ha demostrat la presidenta del Congrés dels Diputats espanyol, Francina Armengol, des que va assumir el càrrec en benefici dels interessos del Govern de Pedro Sánchez, tant en la investidura com en la gestió i els tempos dels tràmits parlamentaris i en el contingut dels seus discursos institucionals.
“Certament, li tinc enveja a un sistema que exigeix neutralitat, eficàcia i honestedat a l’home del mall. I el costum constitucional del qual, quan alguna cosa no concorda amb aquesta tríada, perquè ningú està fora de perill d’accions inadequades, consisteix que l’única sortida digna que li queda a qui infringeix les normes, per acció o per omissió, és presentar la dimissió, és clar que, si l’exemple s’escampa, pot ser que ens quedéssim amb un buit institucional i amb un gran desassossec. De tota manera, més gran que el que ens envaeix en aquests temps ja comença a resultar difícil d’imaginar. Però mai no se sap. Sempre pensem que hem tocat fons i resulta que no, que tot pot anar a pitjor”, considera.
Per la seva banda, a “El desmoronamiento del sistema democrático”, la vicepresidenta de la RAED recorda com la Constitució de 1978 va ser aprovada per referèndum nacional amb un ampli consens polític que va precedir una àmplia aprovació del text constitucional per la ciutadania: un 87, 78% de vots afirmatius, que corresponien a un 58,97% del cens electoral. A Catalunya el percentatge d’acceptació va ser encara més gran, un 90,46%. “La Constitució va ser concebuda com una constitució d’integració i les institucions polítiques s’hi conformen a través de procediments de consens. Llevat del Congrés i el Senat, calen àmplies majories per a l’elecció dels principals òrgans perquè així ho va voler la constituent, de la mateixa manera que també cal un gran consens per a la seva pròpia reforma. Només l’hem reformat dues vegades, totes dues en relació amb la nostra integració a la Unió Europea”, explica.
Tot i això, Freixes lamenta el desprestigi que des de les pròpies institucions se li infon al text. “Lluny de poder celebrar allò que ha estat internacionalment considerat com un èxit, derivat d’una transició a la democràcia basada en la integració social, política i econòmica (no oblidem el precedent dels Pactes de la Moncloa), hem de lamentar que l’actual Govern s’ha entossudit a aprovar una llei per amnistiar els colpistes catalans i a orillar la sobirania nacional per traslladar el que correspon decidir a la nació en conjunt a reunions clandestines a l’estranger recolzades per ‘verificadors internacionals’ com si estiguéssim en una situació bèl·lica o de narcoterrorisme. Tot això amanit, a més, d’una crisi que posa els jutges al punt de mira i sota el control dels que han de ser controlats per ells, com és intrínsec a tot Estat de dret”, conclou.
