Dr. Aldo Olcese
Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ara i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 20 de setembre la darrera sessió del cicle “Españolas por descubrir” que organitzen el Cercle d’Orellana i l’Institut Cervantes. La cita va portar per títol “Wallada, poetisa andalusí. Una desconocida feminista española en el siglo XI” i es va celebrar a la seu central d’aquesta última institució. Al costat de l’acadèmic va participar en aquesta sessió la reconeguda artista plàstica Elisabeth Bolza. Olcese va presentar la ponència “Princesa Wallada, princesa omeya, poeta andalusí”.
Filla d’un príncep omeia, Wallada bin al Mustakfi es va guanyar la fama a l’emirat de Còrdova per la seva bellesa, el seu enginy i els seus dots per a la sàtira i la rèplica, tot i que fonamentalment per la seva obra líriques. A la seva primera joventut sembla haver mantingut un saló literari, punt de trobada favorit dels escriptors del seu temps, que competien per la seva aprovació. En aquesta època juvenil solen datar-se els seus amors amb Bin Zaydun, que, segons la llegenda, haurien acabat per culpa de la intromissió de Bin Abdus i la infidelitat de la princesa. A partir de la ruptura, tant Wallada com Bin Zaydun van intercanviar sàtires duríssimes.
Wallada bin al Mustakfi
Tant l’obra de la poeta com la seva pròpia història van inspirar diferents autors andalusins i àrabs, que al llarg dels segles van anar afegint detalls al relat d’aquests amors, com cites secretes, baralles i reconciliacions, escenes de gelosia i sospites, amanits amb versos que s’atribueixen falsament als protagonistes. Aquesta tradició enllaça amb les novel·les d’amor teixides al voltant dels versos dels poetes amorosos àrabs dels segles anteriors i que encara va tenir un llarg i fructífer desenvolupament segles després, fins i tot fora del món àrab. En aquest context, Wallada aflora com una dona independent i segura de si mateixa, amb postures que podrien qualificar-se avui dia com a feministes.
“En aquest segle XI que va viure Wallada el paper de la dona és secundari, les dones no surten de casa si no són acompanyades, estan tapades i el seu paper a la vida artística i literària és també secundari i sovint estan silenciades. Aquesta és una de les dificultats per saber-ne actualment, ja que la seva obra ha estat normalment oculta, però en la tradició andalusina les dones sí que eren benvingudes a les elegies, per parlar dels difunts, i als camps de batalla per elogiar els guerrers o retreure’ls la seva covardia. A partir d’aquí es van anar obrint camí en la poesia amorosa”, va explicar l’acadèmic a la xerrada.
