Dr. Sheldon Lee Glashow
Sheldon Glashow, premi Nobel de Física i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza un article que Elena Yndurain, reconeguda experta en transformació digital i tecnologies emergents i professora de l’Institut d’Empresa, li dedica al diari “El Mundo” i que es va publicar a la seva edició del passat 18 de maig amb el títol “Innovación: ¿casualidad o causalidad?”. La reflexió parteix de la primera Jornada sobre Creativitat i Innovació, organitzada per la RAED, la Fundació Ramón Areces, el Fòrum d’Empreses Innovadores i la Fundació General del Consell Superior d’Investigacions Científiques sota el títol “Conversaciones en torno a las tecnologías cuánticas”, celebrada a Madrid el 21 d’abril passat i en què l’articulista també hi va participar. Allà, Glashow va presentar la ponència “De la serendipia a la creatividad”, en què va abordar els descobriments marcats tant per l’estudi com per l’atzar, en què la creativitat va resultar fonamental per trobar les seves claus.
“La serendípia, que és la troballa afortunada no planificada, és comuna al llarg de la història de la invenció de productes i els descobriments científics. Glashow va parlar de com de vegades es busca una cosa i se’n descobreix casualment una altra, com és el cas d’Amèrica, la pólvora, el fòsfor o la quimioteràpia, i com el 24% de les medicines estan relacionades amb la serendípia, també va explicar com és d’important entendre que pot portar molt de temps que un descobriment es validi, i va citar, entre altres exemples, la definició de l’estructura dels àtoms i els seus moviments, la llei de la gravetat, les ones gravitatòries o el desplaçament dels continents, va quedar clar que els descobriments es deuen a la creativitat que combina intel·ligència amb imaginació i, per descomptat, i perseverança. Com deia Pablo Picasso, ‘la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant'”, explica Yndurain per abordar la necessitat d’apostar per la investigació i la innovació des de les institucions públiques, el món acadèmic i l’empresa.
La també ponent explica com Glashow, a qui defineix com una persona alegre, humil i propera, suposa tota una inspiració per a noves generacions. “Em va fer pensar en la gran quantitat i qualitat de físics espanyols que avui treballen en projectes quàntics importants de llarg a llarg del món, així com en les oportunitats que aquest talent pot aportar al progrés de la societat. Però el talent i la innovació només s’aconsegueixen invertint en R+D cientificotecnològic, que és fonamental per impulsar el progrés de la societat”, considera.
A la jornada també van participar José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, que va ser l’encarregat de presentar el Nobel; Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i acadèmic d’honor de la RAED, que va participar en la taula rodona sobre tecnologies disruptives, que va portar per títol “Presente y futuro de la tecnología cuántica”, i Sònia Fernández Vidal, reconeguda divulgadora científica i acadèmica de número de la RAED, que va protagonitzar la xerrada “Verdades provisionales”.
