August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica el seu article “Nauru i les terres rares”, una reflexió sobre la cara fosca de la colonització i la transició energètica.
Al sistema periòdic dels elements químics crida l’atenció l’existència d’uns elements molt actuals, poc coneguts, que s’anomenen terres rares. Aquests minerals són necessaris per al progrés de la nova tecnologia en la direcció de la transició energètica amb vista al futur de sostenibilitat de la biosfera.
Són 17 elements químics de tres grups lantànids i actínids i són l’escandi, itri, lantà, ceri, praseodini, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci. I els minerals crítics per a transició ecològica són antimoni i fluorita.
Aquests elements i algun més que no consta tenen múltiples aplicacions com a catalitzadors del procés de la síntesi d’amoníac, síntesi i aplicacions novotecnològiques, síntesi de compostos organometàl·lics, millora en la fabricació de làmpades de descàrrega, radiodiagnòstic, ressonància magnètica nuclear, material fosforescent… El gadolini, lantà i itri estan relacionats amb la millora de les pantalles de wolframat de calci. I moltes aplicacions més. Es preveu una gran explotació tecnològica als fons marins de les rodalies de l’illa de Nauru.
Situada al Pacífic, a la Micronèsia, de 12.000 habitants, al sud de l’Equador, és el tercer país, després del Vaticà i Mònaco, amb més índex d’obesitat i diabetis del món. Aquesta és la raó del nostre interès per aquest tema d’ecologia mèdica i de medicina preventiva. I epidemiologia mèdica. Fins al segle XVI hi vivien habitants primitius; van ser envaïts per grups de polinesis, japonesos i indonesis, que van ser responsables de la transmissió de moltes malalties (això també va passar amb la invasió dels espanyols als països sud-americans) com verola, xarampió, tosferina, diftèria i sífilis.
A la Segona Guerra Mundial van ser envaïts pels japonesos i alliberats pels nord-americans de la VI Flota. Els seus menjars favorits van ser des de llavors xocolata, dolços, begudes ensucrades, hamburguesos, brioixeria… És a dir, menjars porqueria hipercalòrics amb elevat índex glucèmic. A més, van desembarcar màquines i vehicles que estalviaven tots els esforços. Va actuar el gen estalviador i es va produir una gran incidència de diabetis, obesitat, síndrome metabòlica pels problemes d’insulinoresistència… Són les malalties de la colonització. Avui és el país amb més incidència d’obesos. Per això l’anomenen l’Illa dels Obesos.
Els tresors marins de Nauru
Pel que sembla, a partir del 2023 el fons abissal no explorat s’obrirà a la mineria. S’hi extrauran els materials i els minerals que necessita la nova economia verda i sostenible. L’Autoritat Internacional del Fons Marítim està gestionant permisos perquè les indústries puguin iniciar els treballs sobre el fons marí. S’hi extrauran nòduls polimetàl·lics i s’obtindrà magnesi, calci, coure, cobalt, níquel, titani, itri i tel·luri.
En aquest món hem de fer una reflexió, parlem en nom de la conservació de la biosfera i ara anirem a furgar al fons marí de la Micronèsia.
Bibliografia
Campillo, J.E: “El mono obeso”
Corominas, A.: Conferència de cursos de doctorat