Fermín Morales, catedràtic de Dret Penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, soci de Morales Abogados Penalistas i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va liderar el passat 17 de novembre la taula rodona “La transposició de la Directiva 2019/1937 sobre Wishtleblowers. Una mirada crítica des de tots els operadors jurídics”, celebrada per la Reial Acadèmia a la sala d’actes de la seu barcelonina de Foment del Treball. A l’acte va participar el professor de Dret Penal a l’escola de negocis ESADE i acadèmic numerari electe de la RAED, Óscar Morales. El també soci de Morales Abogados Penalistas va parlar sobre “L’advocat extern de l’empresa i del denunciat a la investigació interna”.
La sessió també va comptar amb la participació d’alguns dels principals experts en aquesta matèria, com ara Ana Bayó Busta, directora de Legal i Compliance de Bayer Iberia, que va intervenir amb la ponència “Canals de denúncies i investigacions internes a les companyies”; Miguel Ángel Gimeno Jubero, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que va presentar el treball “La protecció del denunciant a les investigacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya”; Pedro Ariche Axpe, tinent fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va dissertar sobre “Autodenúncia de l’empresa després de la investigació interna”, i Jorge Obach Martínez, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, que va exposar l’estudi “La instrucció de procediments penals amb origen al canal de denúncies”.
La Directiva Whistleblower o de protecció d’informants entrarà en vigor a Espanya el gener del 2022 amb l’objectiu de garantir la protecció efectiva d’aquelles persones que, al si d’organitzacions públiques o privades, comuniquin informació relativa a infraccions del Dret de la Unió i del marc legal espanyol. “Ajudarà a conscienciar i augmentar les informacions per corrupció en crear un clima de confiança entre l’informant i l’Administració”, va afirmar durant la presentació la ministra de Justícia, Pilar Llop.
La llei dicta que qualsevol ciutadà o funcionari públic podrà posar en coneixement les operacions, subvencions i adjudicacions sospitoses, a l’àmbit de la contractació o de la resta de l’ordenament. Se li haurà de conferir una protecció real i efectiva davant de qualsevol represàlia a l’informant i al seu entorn. També s’estableix l’obligació de disposar de canals interns d’informació per a empreses amb més de 50 treballadors. Igualment, s’obliga a comptar amb un sistema intern d’informació tots els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, així com les fundacions que gestionin fons públics, amb independència del nombre d’empleats.
Molts juristes, però, temen que el que se suposa un hàbil mecanisme en la lluita contra el frau en el sentit més ampli pot acabar en un abús de Dret, com així va quedar de manifest en aquesta taula rodona. El règim de garanties de confidencialitat, que més enllà del denunciant s’estén a tercers implicats, pot causar indefensió als acusats, assenyalen els experts. En aquest sentit, el mateix Fermín Morales va publicar al diari digital El Confidencial l’article “El anteproyecto de ley de informantes: delación y estado de Derecho”, en què alertava de la manca de garanties que oferia aquesta transposició.
“La previsió traspua vestigis dels edictes de confessió del Sant Ofici, mitjà per obtenir clemència, ja que no en va les previsions normatives parlen de la qüestió com a via per obtenir un programa de clemència o la concessió de possibles atenuants per les sancions que poguessin arribar a ser imposades La curiositat del jurista s’activa aquí per comprovar en el futur com es compatibilitzarà la figura de l’informant-autodelator amb l’estatut de protecció de l’informant. Es tractarà de començar a caminar per un nou sender que ens ofereix la nova edat mitjana del Dret penal que ens ha tocat viure des de fa anys”, criticava l’acadèmic amb sorna.
