Nuria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha liderat una investigació internacional que ha confirmat que la diabetis al ronyó incrementa el risc a patir Covid-19. L’estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Florida, l’Institut de Ciències de la Vida de la Universitat de la Colúmbia Britànica del Canadà, l’Institut Karolinska suec, la Clínica CIMA, la Universitat de Navarra, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, també de Barcelona, i la Universitat de Barcelona, ha estat publicat per la prestigiosa revista científica “Cell Metabolism” i se n’han fet ressò nombrosos mitjans de comunicació de tot el món.
“No es comprèn bé per què les persones diabètiques són més propenses a desenvolupar Covid-19 greu. Per determinar-ho vam establir un model organoide de ronyó humà que reflectia les primeres característiques del desenvolupament de la malaltia renal diabètica. Després de la infecció per SARS-CoV-2, els organoides renals de tipus diabètic van exhibir càrregues virals més altes en comparació amb les seves contraparts de control. Les cèl·lules aïllades de biòpsies renals de pacients diabètics van exhibir una respiració mitocondrial alterada i una glucòlisi millorada, cosa que va resultar en un nombre més gran d’infeccions per SARS-CoV-2 en comparació amb les cèl·lules no diabètiques”, s’assenyala al resum de l’estudi, que porta per títol “A diabetic milieu increases ACE2 expression and cellular susceptibility to SARS-CoV-2 infections in human kidney organoids and patient cells”.
L’acadèmica ha rebut nombrosos reconeixements pels seus treballs sobre cèl·lules mare pluripotents i organoides per comprendre millors malalties als humans. La seva recerca combina l’enginyeria de teixits, la bioimpressió en 3D i l’edició genètica i es va adaptar a l’estudi del SARS-CoV-2 i la seva incidència als òrgans humans després d’esclatar la pandèmia de la Covid-19. Els seus estudis permeten generar un coneixement fonamental sobre com es desenvolupen aquests òrgans i, alhora, faciliten el disseny d’experiments focalitzats en el cribratge de compostos terapèutics destinats a la regeneració i l’afectació del coronavirus SARS-CoV-2 als òrgans replicats.
“Feia més d’un any i mig que intentàvem entendre si podíem explotar la tecnologia dels organoides per estudiar patologies d’origen sistèmic com és la diabetis al ronyó. Poder tractar aquestes cèl·lules amb un compost que modula aquesta anomalia i que en fer-ho, a més, disminueixi el nombre de virus és un bon missatge. Perquè no hem de pensar únicament a atacar el virus tancant portes, sinó que també modulant el metabolisme cel·lular podem disminuir la infecció pel virus”, va assenyalar Montserrat en declaracions al diari “El Mundo” arran de la publicació de l’estudi a “Cell Metabolism”.