Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), tanca des del 18 d’abril passat el quadre d’acadèmics d’honor de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, limitat a deu científics espanyols o estrangers que hagin assolit l’excel·lència per les seves investigacions en l’àmbit de les ciències farmacèutiques o les seves afins i hagin aconseguit un rellevant prestigi.
“El passat 29 de març del 2022, a proposta de la Junta de Govern, i reunida la Junta General en sessió extraordinària amb aquest únic punt en l’ordre del dia, es va procedir a la votació secreta establerta als Estatuts de la Reial Corporació, amb el resultat de designar com a acadèmic d’honor Francisco González de Posada”, va assenyalar la mateixa institució el dia que es va fer públic el destacat nomenament.
Dr. Francisco González de Posada
El nom del també acadèmic d’honor de la RAED queda així unit al dels que han estat mereixedors de tal honor: Manuel Losada Villasante (1999), Joan Massagué Solé (2005), José Elguero Bertolini (2009), Erwin Neher (2009) -premi Nobel de Medicina i també acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-, Mariano Barbacid (2011), Juan José Badimon (2016), Michael C. Nussenzweig (2016), Juan Carlos Izpisúa Belmonte (2016) i Pedro Guillén García (2017).
Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid, González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de cinc doctorats -actualment ultima el sisè-, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber i és membre de diverses acadèmies científiques.
Per la seva banda, la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia té el seu origen el 1737, any en què una reial cèdula de Felip V aprovava els Estatuts del Reial Col·legi de Professors Boticaris de Madrid. Des d’aquesta data ha funcionat amb diversos títols i, entre els anys 1741 i 1830, es van impartir a la citada institució ensenyaments de Farmàcia, Química i Botànica i Història Natural. Posteriorment, l’any 1895 va ser declarada corporació oficial i el 9 d’agost del 1946 es va integrar a l’Institut d’Espanya.
La institució tenen com a funcions fomentar la investigació i l’estudi de les ciències farmacèutiques i els seus afins; assessorar el Govern, les administracions públiques, els organismes públics, l’Agència Espanyola del Medicament, d’altres agències científiques i tecnològiques i a totes les institucions públiques o privades ho sol·licitin en tot allò que es refereixi a les ciències farmacèutiques i al medicament i tot allò que s’hi relacioni i amb la promoció de la salut i elaborar informes o dictàmens sobre les matèries que li són pròpies.
