José María Baldasano
Catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Cicle de Ponències que va celebrar l’Acadèmia el passat mes de gener a Barcelona i Madrid el treball “Què es va discutir i va acordar a la COP26?”, que aborda les conclusions assolides al COP26 celebrat el novembre de 2021 a Glasgow dins del marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. La cimera havia d’articular el model global per posar en marxa l’Acord de París, que va limitar l’increment de la temperatura de la Terra a 1,5 °C, prioritzant l’horitzó 2030 i esbossant el de l’any 2050.
Dr. José María Baldasano
“El que ha passat a la COP26 de Glasgow reflecteix bé el tipus d’ambivalències en què ens movem: entre la inèrcia i la urgència del canvi, entre l’evidència científica i els interessos econòmics immediats, entre les necessitats i el poder real d’intervenció i els interessos geoestratègics dels estats i entre l’augment de la població mundial, el consum d’energia i el desenvolupament. Com a positiu cal valorar que es va mantenir l’objectiu que l’augment de la temperatura sigui inferior a 1,5 °C, encara que ja estem a 1,2 °C, però els plans i accions preses per poder aconseguir-ho són clarament insuficients”, resumeix l’acadèmic a la introducció al treball.
Baldasano considera que si bé es van assolir acords i compromisos importants, com l’abandonament de l’ús del carbó com a font energètica, frenar la desforestació, accelerar el procés de transició energètica i definir els mecanismes del mercat del carboni, les concrecions són ambigües, no quantificables, voluntaristes o no vinculants, cosa que a parer seu suposa una falta de credibilitat i de fermesa entre els signants, a més de la inexistència de mecanismes de control rigorosos.
“Hi va haver un avenç clar amb les decisions preses respecte a les conferències anteriors, però totalment insuficient davant del repte de l’emergència climàtica que avança exponencialment. Els resultats obtinguts pequen de falta d’ambició i de coherència. Reflecteixen bé els interessos geopolítics dels diferents països i blocs existents. En conseqüència, el balanç ha de ser valorat com a negatiu i insuficient”, assenyala l’expert.
L’acadèmic conclou citant les conclusions, ambivalents, del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, respecte als acords aconseguits: “És un pas important, però no és suficient. Hem d’accelerar l’acció climàtica per mantenir viu l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. No hem aconseguit aquests objectius en aquesta conferència. No obstant això, tenim alguns elements per avançar”.
