Laura Rojas-Marcos
Psicòloga clínica, col·laboradora del Projecte Llibertat d’assistència psicològica a les víctimes de l’11-S i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Laura Rojas-Marcos, reconeguda psicòloga clínica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 16 de gener a la primera tertúlia del cicle “Petit Comité”, organitzada pel diari digital El Español. La cita, liderada per la periodista Charo Izquierdo, va servir per debatre sobre l’afectació que ha tingut la pandèmia sobre la salut mental. També hi van participar l’especialista en “mindfullness” Alejandra Sánchez Yagüe i l’especialista en nutrició i salut Nítida Pastor. La xerrada es va centrar a l’Estratègia de Salut Mental presentada pel Govern el mes de desembre passat, la primera en dotze anys. Un pla que s’estendrà fins al desembre del 2026 i estarà dotat amb 100 milions d’euros per donar resposta a l’alerta plantejada per l’Organització Mundial de la Salut, que va advertir que l’any 2030 les malalties associades a la ment seran la primera causa de discapacitat al món.
Dra. Laura Rojas-Marcos
“L’estratègia és un bon primer pas. Crec que la pandèmia i aquesta experiència que portem vivint durant dos anys ha lluït la importància de la salut, no només física, sinó també mental, ja que si falta una de les dues és molt difícil avançar i gaudir d’una vida saludable. I a partir de l’increment de patologies i detecció que hem trobat els professionals de la salut és important aquest primer pas de conscienciació global social, no només per abordar i tractar aquestes patologies, no només per ajudar als afectats, sinó per conscienciar socialment i eliminar estigmes. És un primer pas, però queda molt per fer”, va reflexionar l’acadèmica en la primera reflexió, com recull l’article que va dedicar a la xerrada El Español a la seva secció MagasIN.
Rojas-Marcos va alertar de la desatenció que a Espanya se segueix donant a les malalties mentals i problemes psicològics i va advertir que amb prou feines hi ha 12 psiquiatres per 100.000 habitants, quan el 2020 es van detectar 2,1 milions de persones amb depressió, la majoria dones, segons dades oficials. A això se suma la manca de confiança de la majoria de la població en aquesta especialitat mèdica. “Una cosa que de vegades comentem psiquiatres i psicòlegs clínics és que hi ha persones que quan els parles de psicologia o de psiquiatria diuen que no creuen, com si fos una ideologia! Jo no conec ningú que digui ‘no crec en la cardiologia’. Això està directament relacionat amb la ignorància, però també amb falta d’informació i sens dubte amb un estigma… Com si aquesta matèria no tingués a veure amb la ciència”, va advertir.
Com a dificultats associades a la pandèmia, l’acadèmica va assenyalar l’increment de quadres clínics de por, ansietat, estrès i l’anomenat ‘burn out’, una sensació de cansament produïda per les tensions que ha creat una situació que s’allarga dos anys a escala social i laboral i que té el seu correlat emocional. “Aquests dos darrers anys s’estan vivint amb ansietat causada per la incertesa i les pèrdues; de la salut, dels nostres éssers estimats, de la nostra seguretat econòmica, de la feina. Per això s’ha desenvolupat la fatiga pandèmica”, va assenyalar. Així mateix, va abordar el seu extrem: el suïcidi, l’alternativa desesperada que van prendre el 2020 gairebé 4.000 espanyols. A una mitjana d’onze suïcidis diaris, la majoria de persones entre els 40 i els 59 anys.
“Si parlem de suïcidi, m’agradaria afegir alguns signes d’advertència que serveixen tant per a adults com per a nens: si la persona parla molt sobre voler morir o voler matar-se, si anomena molt el buit, la desesperació, el sentiment de no tenir propòsit a la vida, sovint, també manifesta sentiments de ser una càrrega per als altres, viu en un estat de sentiment de culpa constant, d’aïllament social. En el cas dels adults, hi ha un signe que és posar tots els seus assumptes en ordre, de cop ordenen temes personals i professionals, econòmics, o comencen a tenir conductes d’alt risc, o canvis d’ànim molt extrems, pèrdua de control… Moltes vegades expressen fúria, ràbia, desitjos de venjança, sentiments d’indefensió. Persones amb conductes impulsives, que potser abusen de substàncies, com les drogues, l’alcohol o amb conductes addictives, com la ludopatia”, va concloure.
Laura Rojas-Marcos va ingressar com a acadèmica el mes de juliol passat amb el discurs “Envejecimiento activo: salud y bienestar en las personas mayores”. Especialitzada en tractaments d’ansietat, depressió, conflictes familiars, xoc cultural i adaptació, és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Nova York i màster en Psicologia per la Universitat Albert Einstein de Yeshiva, ha treballat a l’Hospital Bellevue de la Universitat de Nova York, a l‘Institut de Família Porto-riquenya i, després dels atemptats de l’11-S, va col·laborar en el projecte creat pel Govern nord-americà per oferir assistència psicològica a les víctimes. És autora de diversos llibres, com “Hablar y aprender: conversaciones con mi padre”, “La familia. De las relaciones tóxicas a las relaciones sanas” i “Convivir y compartir”.
