Javier Cremades
President de l’Associació Mundial de Juristes (WJA), president i fundador de Cremades & Calvo-Sotelo Abogados i acadèmic electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Barranquilla, Colòmbia
Javier Cremades, president de l’Associació Mundial de Juristes, president i fundador de Cremades & Calvo-Sotelo Abogados i acadèmic electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica la “Declaració de Barranquilla sobre l’Estat Constitucional Democràtic de Dret com a garant de les llibertats ciutadanes i la prosperitat de les nacions”, conclusió de la 26a edició del Congrés Mundial de Juristes que es va celebrar entre els passats 2 i 3 de desembre a la ciutat colombiana de Barranquilla amb la participació del Rei Felip VI. La cita va comptar, entre nombroses personalitats dels àmbits de la política i la judicatura, amb la presència de Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED.
Aquesta edició del Congrés Mundial de Juristes va portar per títol genèric “Estat de Dret: desenvolupament per a les nacions” i es va distribuir en 35 taules rodones on juristes i representants d’institucions internacionals van abordar el desenvolupament sostenible de la humanitat, la convivència en democràcia i la llibertat, oferint una visió integral de temes actuals que preocupen la humanitat i sobre els quals el dret ha d’oferir la seva visió.
Declaració de Barranquilla sobre l’Estat Constitucional Democràtic de Dret com a garant de les llibertats ciutadanes i la prosperitat de les nacions
Nosaltres, magistrats i jutges, advocats, professors de dret i exercents d’altres professions jurídiques, acadèmics de disciplines afins i dirigents mundials en els àmbits polítics, econòmics i socials, procedents dels cinc continents, desitjant ressaltar solemnement la urgència actual de renovar el compromís amb la Constitució, la democràcia i l’Estat de Dret a tots els països, i posant al servei de la pau la nostra experiència i coneixements personals, ens hem reunit lliurement a la ciutat de Barranquilla (Colòmbia) els dies 2 i 3 de desembre del 2021, a títol personal, en la nostra condició de membres de la professió jurídica en les seves manifestacions molt diverses o com a líders polítics i empresarials, o com a intel·lectuals públics, per manifestar el nostre indiscriminat suport a la plena vigència i garantia de l’Estat constitucional i democràtic de Dret.
Dr. Javier Cremades
Preocupats per la situació de deteriorament de la democràcia constitucional que en alguns països del món s’està manifestant sota formes de fonamentalismes, populismes o fins i tot autoritarismes encoberts amb falses aparences de democràcia, que venen trencar els drets humans i la divisió de poders, posant en perill cert la llibertat, la igualtat i la cooperació pacífica dels pobles que s’havien aconseguit a gran part del planeta en les darreres dècades.
Primera. Ens unim a la celebració del trenta aniversari de la Constitució colombiana vigent, que regula un veritable Estat social i democràtic de Dret. En aquest sentit, felicitem les institucions, els líders polítics i socials i els ciutadans que, a l’empara d’aquesta Constitució, han fet possible que Colòmbia, en aquests trenta anys, superant els desafiaments a què ha hagut de fer front, hagi viscut una etapa admirable de consolidació del seu sistema polític i jurídic, amb un interès especial en la consecució de la pau basada en els valors de la justícia i de la llibertat.
Segona. Com a mostra del suport d’aquest Congrés a l’actual Estat Constitucional i Democràtic de Dret de Colòmbia, volem expressar la nostra satisfacció per l’alta distinció, el Premi Mundial per la Pau i la Llibertat, que la World Jurist Association ha atorgat a la democràcia colombiana a homenatge i reconeixement a la seva exemplaritat.
Tercera. La relació inseparable entre Constitució, Estat de Dret, democràcia i llibertat és una de les grans conquestes de la civilització humana, ja que representa la fórmula més racional i segura de limitar i controlar el poder en benefici dels ciutadans. En aquest sistema, Dret i Constitució formen un tot perquè només a través del Dret la Constitució manté la seva força d’obligar. En conseqüència, no es pot acceptar que s’apel·li a la democràcia per sobre del Dret, ni a la llibertat per sobre del Dret, ni a la pau sense el Dret. D’aquí la necessitat de fer front als populismes, nacionalismes i qualsevol altre fonamentalisme identitari que, encara escudant-se de vegades en una falsa entesa de la democràcia o la seguretat, el que pretenen realment és destruir l’única democràcia autèntica i pacífica, en tant que jurídicament garantida, la democràcia constitucional, única forma política que ha provat històricament la seva efectivitat per assolir una ordenada convivència basada en el respecte a la dignitat humana.
Quarta. Tampoc no considerem acceptable que s’apel·li a la salut per sobre del Dret. És cert que en els darrers dos anys s’ha produït una profunda crisi sanitària mundial amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, que ha conduït molts Estats a adoptar mesures excepcionals per combatre-la. Però resulta exigible que aquestes mesures excepcionals, que els mateixos ordenaments jurídics nacionals permeten adoptar davant de situacions d’emergència de gravetat molt especial, siguin proporcionades i respectuoses amb les bases de l’Estat democràtic de Dret, sense excessos en la limitació de les llibertats i sense abolir, encara que sigui temporalment, la divisió de poders i els controls polítics i jurisdiccionals sobre totes les decisions públiques, incloses les mesures d’excepció pròpies.
Cinquena. La submissió de tots els poders públics a la Constitució, l’absoluta independència judicial, la representació política basada en eleccions lliures, veraces i transparents, el respecte al pluralisme polític, social, religiós i cultural, la garantia efectiva dels drets humans sense cap discriminació per raons de sexe, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, només poden ser realitat a l’Estat de Dret. Sense ell no hi ha democràcia, ni llibertat, ni igualtat perquè sense el Dret cap d’elles no estaria garantida. Tampoc sense l’Estat de Dret hi pot haver, de manera estable i consolidada, progrés social, ja que sense la seguretat jurídica no són impossibles el desenvolupament econòmic, l’estabilitat de les empreses i el lliure desplegament de l’activitat professional. Per això reprovem les vulneracions de l’Estat de Dret que avui, lamentablement, es produeixen a determinats llocs del món.
Sisena. La seguretat jurídica, que és un principi que han de respectar i promoure totes les decisions estatals, en garantia de la igualtat i la previsibilitat de les conductes dels ciutadans en l´exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions, és també una exigència ineludible en el trànsit privat, per la qual cosa resulta indispensable l’existència d’unes institucions de fe pública que prestin, amb caràcter previ a la conclusió dels actes o negocis, la funció coordinada suficient de garantia i control de les transaccions civils i mercantils amb l´objecte d´assegurar la veracitat i eficàcia d´aquestes.
Setena. Totes les situacions de dictadura deuen rebre el rebuig de la comunitat internacional, però també aquelles que, sota una mera aparença de Constitució, no han fet altra cosa que falsejar-la, mitjançant normes i actuacions que han eliminat les regles, principis i valors democràtics i, entre ells, la independència judicial, veritable clau de l’Estat de Dret. Avui aquestes dues realitats es donen, lamentablement, en alguns països del món, on, en uns, l’Estat de Dret ni tan sols existeix i, en altres, sense haver-lo radicalment eliminat, sí que ha estat totalment falsejat.
Vuitena. Donat el lloc de celebració d’aquest Congrés i cenyint-nos, doncs, a l’àmbit iberoamericà, volem denunciar la situació de Cuba, on l’Estat constitucional i democràtic de Dret fa molts anys que no existeix, així com mostrar la nostra especial preocupació perquè, sense abolir-ho formalment, s’estigui falsejant de manera frontal a països com Veneçuela i Nicaragua, o s’estigui corrent aquest mateix risc al Perú, Bolívia o el Salvador, entre d’altres, risc que s’ha estès fins i tot a aquesta gran nació que és Mèxic, on s’està posant en perill la democràcia constitucional i el seu inseparable Estat de Dret mitjançant conductes institucionals contràries a allò que ambdues exigències signifiquen. Per això sol·licitem, pel bé de les societats afectades, que, com més aviat millor, es posi fi a aquestes criticables situacions.
Novena. El Dret és l’instrument indispensable per a la pau entre els individus, els grups socials i les nacions. La pau sense Dret seria una falsa pau ja que només estaria recolzada en la força. I la força només és legítima si s’exerceix d’acord amb el Dret. L’opció en exclusiva per la força, a més d’eliminar les llibertats ciutadanes, només pot conduir a una pau sense justícia, que és, de manera execrable, allò que encara passa en alguns països del món.
Desena. La multilateralitat en les relacions internacionals és indispensable per assegurar la convivència pacífica entre les nacions i per afrontar amb eficàcia els problemes polítics, econòmics i socials que afecten tots els éssers humans. Una multilateralitat que ha de tenir com a agents els estats, però també les grans empreses i les organitzacions no governamentals, ja que avui assistim a una globalització que no afecta només la política, sinó a més els negocis, la cultura i les comunicacions, i que ha d’estar orientada per uns principis ètics per evitar, en una societat digital com la present, els riscos de desinformació i falses notícies que poden distorsionar els mercats, eliminar el coneixement veraç de la realitat o fins i tot vulnerar el dret a l’honor de les persones o la imatge fidel dels grups en què s’integren.
Onzena. Perquè la llibertat i la igualtat de totes les persones siguin reals i efectives, les garanties formals que l’Estat de Dret ofereix, sent necessàries, no són suficients. Cal també promoure unes condicions materials que permetin a la humanitat gaudir la llibertat i la igualtat de manera plena, assegurant un nivell de benestar al qual tothom tingui accés, un desenvolupament econòmic sostenible i una vida sana. L’exigència d’aquestes mesures mundials per assegurar la vida, la dignitat i la prosperitat de totes les persones constitueix precisament la finalitat dels Objectius Mundials de Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides l’any 2015 i incorporats a la seva Agenda 2030. Convoquen una acció global a què aquest Congrés s’adhereix.
Dotzena. D’entre els disset Objectius Mundials de Desenvolupament Sostenible volem ressaltar el que fa als esforços enfront del canvi climàtic, que és, sens dubte, un dels més greus problemes que avui afecten la humanitat en tant que posa en perill no només el desenvolupament sostenible, social i econòmic, sinó també la subsistència de la vida al planeta. El temps per poder reaccionar ja s’està acabant per la qual cosa calen remeis urgents. El Dret constitueix un dels instruments essencials, per la seva executivitat immediata, per aplicar les mesures necessàries que permetin revertir aquell procés, per la qual cosa es fa imprescindible que els Estats garanteixin i mantinguin una legislació estable, fiable i predictible perquè els operadors econòmics sàpiguen que l’ús dels combustibles fòssils ha d’acabar i que les mesures de reducció del CO2 són irrenunciables, amb un suport decidit a les energies netes. En la consecució d’aquest objectiu l’acció conjunta publicoprivada és fonamental, per això la necessitat que els estats fomentin i garanteixin les condicions perquè el capital privat pugui concórrer a aquest objectiu essencial, reforçant el seu compromís i sense minva de la legítima viabilitat del seu negoci.
Tretzena. Finalment, hem d’advertir que la legitimitat democràtica del poder, el respecte a l’Estat de Dret i l’acció pública afavoridora del progrés social i econòmic requereixen a més d’altres condicions politicosocials per preservar i consolidar la mateixa democràcia, en tant que aquesta necessita també l’existència d’una cultura cívica que només l’educació ciutadana, els mitjans de comunicació lliures i responsables i l’exemplaritat dels dirigents polítics i socials poden proporcionar. El manteniment d’aquestes condicions, encara que és una tasca que no competeix en exclusiva l’Estat, sinó també la societat, és una responsabilitat que recau, principalment, en les institucions públiques i els partits, com a indubtables protagonistes del sistema polític. A ells correspon adaptar les seves conductes a l’exemplaritat que exigeix la Constitució democràtica i els ciutadans demanen. Aquest és el camí més segur per mantenir i enfortir la democràcia constitucional. No fer-ho així és també el camí més segur perquè la democràcia constitucional es destrueixi.
