Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Ignorem el valor del mar”, que complementa les seves reflexions recents sobre el paper que tenen la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.

Ignorem el valor del mar

Les nostres vides depenen del mar i com deien els savis grecs, “més meravellós que la saviesa dels ancians i la saviesa dels llibres és la saviesa secreta del mar”. Els mars són el passat, el present i el futur del nostre planeta, de la nostra espècie i sense ells, mai no hauríem pogut evolucionar. Ara mateix no podríem viure, ni alimentar-nos i el nostre futur sense ells es torna del tot impossible.

Observació del mar al llarg de les quatre estacions

Observant el mar al llarg de les quatre estacions podem arribar a comprendre la seva funció vital com a motor del cicle de l’aigua del qual depenem tots els éssers vius. Foto: Miquel Ventura Monsó – Fundació RAED

Des de la Fundació RAED estudiem el medi marí litoral i és mitjançant aquest coneixement i experiència que divulguem les funcions essencials que el bioma més important de la Terra genera i a partir de les quals existim. Una realitat que la majoria de la societat desconeix, ignorant-ne el veritable valor i fortuna.

Més del 76 % de la superfície del nostre planeta està coberta per aigua salada, un fet que donaria la singularitat necessària perquè a la Terra li diguéssim Planeta Oceà

Es creu que els pulmons de la Terra es troben a les selves tropicals que hi ha a la franja de l’equador planetari, espessos boscos que funcionen com les principals fonts d’oxigen, de fixació de diòxid de carboni, de producció de biomassa i de dipòsits naturals de biodiversitat. Però aquesta afirmació no és del tot certa, ja que la producció més gran d’oxigen del planeta es produeix a les vastes masses d’aigua del gran oceà planetari fruit de l’activitat metabòlica del fitoplàncton marí.

Aquests organismes vegetals produeixen oxigen i absorbeixen CO₂ mitjançant la fotosíntesi, cosa que genera un flux de gasos que nodreix les aigües marines i l’atmosfera i gràcies a això podem respirar.

Més del 76 % de la superfície del nostre planeta està coberta per aigua salada, un fet que donaria la singularitat necessària perquè a la Terra li diguéssim Planeta Oceà, i això potser significaria que els humans han entès el valor i el significat del medi marí per a les nostres vides i li rendeix el seu just tribut donant-li el nom i el respecte que es mereix.

La mida i la dimensió de l’oceà global empetiteix qualsevol espai que hi ha sobre els continents. El mar és per excel·lència el veritable ecosistema planetari i això fa que la nostra llar, dins del sistema solar, sigui tan diferent de la resta dels planetes, curull de formes de vida la qual més bella i interessant de conèixer, observar i protegir.

Colonia de coral rojo (Corallium rubrum) observada en la costa de Sant Feliu de Guíxols (Costa Brava, Girona)

Colònia de corall vermell (Corallium rubrum) observada a la costa de Sant Feliu de Guíxols (Costa Brava, Girona) una espècie que pel seu valor comercial ha estat sobreexplotada i que l’escalfament global i la contaminació està minvant la capacitat de desenvolupament en aigües del Mediterrani. Foto: Joan Llàtzer Mateu. Projecte Silmar. Fundació RAED

S’estima que dels 375 milions de quilòmetres quadrats de superfície terrestre submergida al mar només hem explorat un petit percentatge no superior al 15%. Avui sabem més coses de l’univers proper que del medi oceànic de la Terra i de les diverses i estranyes formes de vida que hi habiten.

La part nerítica del mar, la més a prop del continent que oscil·la entre els 15 i els 200 metres de profunditat, és la zona més estudiada, i a partir d’aquí comença la inexplorada i remota zona oceànica. Com va expressar Isaac Newton, el pare de la llei de la gravitació universal (Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, 1687), “el que sabem és una gota d’aigua; allò que ignorem és l’oceà”.

Avui, les noves tecnologies de cartografia submarina de precisió, el programari, la intel·ligència artificial i els nous robots submarins fan més accessible l’estudi precís del fons del mar, però encara estem limitats perquè, en gran part, la llera oceànica està a una profunditat mitjana d’uns 3.800 metres, on les altes pressions, els corrents marins i la nul·la visibilitat dificulten en exploració. En uns quants anys les tecnologies oceàniques i els nous drons submarins canviaran radicalment aquesta realitat i serà en aquell moment quan serem més capaços de percebre la veritable dimensió de valor i coneixement que el mar acull, d’entendre millor el seu funcionament i aprendre’n, així com de gestionar-ho de forma correcta i preservar aquest patrimoni per a les futures generacions.

“El que sabem és una gota d’aigua;
allò que ignorem és l’oceà”
Isaac Newton (1642 – 1727)

El 90% de la biomassa (quantitat de matèria viva) del planeta es troba als oceans i això significa que gairebé tot el que és viu a la Terra es troba al mar. De tota aquesta biomassa marina la gran majoria correspon a organismes microscòpics o molt petits, i es pot considerar que el medi marí és com un brou viu on un centímetre cúbic d’aigua alberga aproximadament tres milions de virus, un milió de bacteris, milers d’algues i d’altres espècies microscòpiques, totes inofensives i necessàries per mantenir la salut dels oceans i la de les nostres vides.

“Amb cada gota d’aigua que beus, cada respiració que prens estàs
connectat amb el mar. No importa a quina part de la Terra viva.
La majoria de l’oxigen de l’atmosfera el genera el mar”.

L’aigua de mar no és simplement aigua salada, conté els 118 elements de la taula periòdica en la seva forma orgànica i biodisponible, encara que la gran majoria (85%) siguin ions de sodi i clor. De fet, la seva composició és similar a la del líquid extracel·lular i per això és un autèntic sèrum fisiològic natural concentrat capaç de satisfer les necessitats minerals de les cèl·lules de tots els éssers vius a l’escala animal i humana, una realitat científicament demostrada que posa de manifest el nostre origen marí.

En el context particular de la mar Mediterrània cal parlar de l’entorn natural on la humanitat s’ha desenvolupat al llarg de milers d’anys i avui som el fruit de l’hibridisme genètic i cultural que els nostres avantpassats van forjar en el seu esforç per la supervivència i el progrés. La nostra història evolutiva en aquest lloc del món és excel·lent i ha estat possible gràcies a la capacitat de l’entorn marí per acollir-nos i d’abastir les nostres necessitats en un escenari de bells paisatges i de clima benigne que captiva els que el coneixen.

Avui, la Mediterrània continua sent generosa amb nosaltres, però aquesta magnífica benvolença s’ha tornat insuficient per cobrir les nostres necessitats ingents d’espai, de recursos naturals i d’energia, una situació que posa en perill crític la qualitat de l’entorn natural i la seva capacitat de resiliència.

Impactos acumulativos de origen antropogénico en el Mediterráneo

Impactes acumulatius d’origen antropogènic a la Mediterrània, destacant la contaminació, la sobrepesca, l’escalfament global i la presència d’espècies invasores. Font Model d’estudi d’impactes acumulatius a la Mediterrània basat en els treballs de Halpern el 2008-2017 i utilitzats per la NCEAS

Els esforços de persones, organitzacions i governs que des dels anys 70 treballen per posar solució a la degradació d’aquest entorn marí comú mitjançant acords, pactes i convenis és insuficient per fer front al gegantí repte mediambiental i humà a què ens enfrontem.

Mentre escric aquestes lletres, la Fundació RAED està preparant un projecte interessant i innovador per a una convocatòria d’ajudes derivades dels Fons Next Generation titulat “Valorització econòmica del capital natural marí litoral i models d’inversió en conservació amb la integració de la tecnologia NFT”, una interessant iniciativa que té l’objectiu de valorar el capital natural del medi marí litoral i dels serveis ecosistèmics que genera a escala local i regional, a més de dissenyar una fórmula econòmica eficaç per obtenir recursos econòmics recurrents i estables per a la millora i la conservació del capital natural i mantenir els ecosistemes marins sans assegurant la nostra supervivència socioeconòmica i benestar.

La realitat ens ensenya amb infinitat d’arguments, que cal canviar la nostra manera de pensar i actuar si volem trobar noves vies d’acció i solucions per fer front al futur del nostre entorn natural amb esperança. Si som capaços de compartir el coneixement, si gestionem eficaçment els recursos naturals disponibles, dels quals només som usufructuaris i si implementem les nostres capacitats col·lectives amb saviesa podrem recuperar i mantenir sa i vital el patrimoni natural gràcies al qual podrem continuar vivint i progressar com a espècie.

Per saber-ne més

Jacques Cousteau – Le Monde du Silence