La Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), en nom de tota la comunitat acadèmica, se suma al dolor dels familiars i familiars de Santiago Ripol Girona, reconegut oncòleg, acadèmic emèrit i membre del Senat de la RAED, de la qual va arribar a ser tresorer, i pare del també acadèmic supernumerari Santiago Ripol Carulla, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Pompeu Fabra. El recordat acadèmic va morir el 22 de novembre passat a Barcelona als 91 anys.
Dr. Santiago Ripol Girona
Ripol Girona es va llicenciar i doctorar en Medicina a la Universitat de Barcelona amb el Premi Extraordinari de Doctorat i es va especialitzar en oncologia per convertir-se en un dels pioners a Espanya als camps de l’electro-radiologia i la medicina nuclear, ampliant en aquests camps la seva formació en institucions capdavanteres del Regne Unit, França i Àustria. “Des dels inicis de la meva activitat com a metge vaig tenir especial interès a conèixer els protocols i els avenços que s’experimentaven en institucions estrangeres de reconegut prestigi. L’assistència a congressos internacionals de l’especialitat em va permetre tenir contacte amb els treballs i les investigacions que es porten en aquests centres”, recordava el mateix acadèmic esbossant la seva trajectòria professional i investigadora per a l’Acadèmia.
Acadèmic també de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre d’una saga de reconeguts facultatius, Ripol Girona va publicar al llarg de la seva vasta carrera treballs de referència en la seva matèria com a “Subdivisión en servicios de la especialidad de radiología hospitalaria” (1972), “Situación de la terapéutica física entre las ciencias” (1977), “Boceto histórico de la terapéutica física” (1978), “Situación de la radioterapia entre las especialidades oncológicas” (1980), “La radioteràpia a Catalunya i a la resta d’Espanya” (1980), “Organización del servicio de radioterapia en un hospital general” (1980), “Integración del departamento de radioterapia en la gestión hospitalaria” (1990) o “Estudio comparativo entre la medicina social pública y la medicina social privada en sus vertientes asistenciales, políticas, sociales y económicas” (1992), entre d’altres. També és reconegut com el mentor d’una gran generació d’oncòlegs espanyols.
“Podria dir-se que he estat testimoni i protagonista de la història, des d’aquella llunyana radioteràpia d’ortovoltatge (no tan llunyana en el temps, però sí en el concepte) i la dosimetria ‘dibuixada’ a partir de radiografies en projeccions diverses (que no era exacta, per descomptat, però tampoc tan inexacta com ens podria semblar ara), vaig conèixer la cobaltoteràpia, que al seu dia va semblar un avenç enorme, i el principi de l’alta energia, amb els acceleradors que actualment han assolit un alt grau de potència i sofisticació. Durant la meva tasca a l’Hospital de l’Esperança vaig tenir ocasió de treballar amb un betatró, el primer de la seva classe que va funcionar a Barcelona. Després, els acceleradors lineals han demostrat més eficiència”, concloïa el mateix Ripol Girona el resum de la seva trajectòria professional.
