Oriol Amat
Rector de la Universitat Pompeu Fabra, vicepresident de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada al diari “El Economista” el 4 de novembre del 2021
Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’autonomia de la universitat espanyola, els seus problemes pressupostaris i l’inici de curs amb el retorn a la presencialitat a les aules en una entrevista publicada el passat 4 de novembre al diari “El Economista”. Amat va cedir el 5 de novembre el deganat del Col·legi d’Economistes de Catalunya al fins ara membre del seu consell Carles Puig, després de concloure un mandat que ha compartit amb Anton Gasol després de la resolució de la comissió electoral del mateix col·legi i la no-presentació d’altres candidatures al càrrec. “Serà un gran degà i contribuirà a fer que el col·legi segueixi aportant a la societat i a l’economia”, va assenyalar el mateix Amat després d’anunciar el relleu.
A l’entrevista, el rector de la UPF explica que amb un finançament adequat podria afrontar les nombroses precarietats que hi ha al sistema universitari, com la manca de rejoveniment de les plantilles, les baixes retribucions, la manca de consolidació de places o més ajudes econòmiques a estudiants. Però més enllà d’aquest dèficit històric, Amat apel·la a una reglamentació menys restrictiva que l’actual perquè la universitat tingui un marge més gran per autofinançar-se.
“Curiosament, per afrontar els problemes actuals no n’hi ha prou amb un finançament adequat: les universitats necessitem també una regulació menys restrictiva i més basada en l’autonomia i en la posterior rendició de comptes. Jo defenso un model de finançament públic basat en els resultats, en l’eficiència, i no en el nombre d’alumnes matriculats, com passa ara: la combinació d’aquesta estratègia (més finançament públic i privat, acompanyada de més autonomia universitària) ens permetria, entre altres accions, crear incentius nous a la transferència de coneixement; a més d’incrementar els relatius a la docència, la recerca i la gestió que, avui dia, són els únics reconeguts”, explica.
Per a l’acadèmic, caldria fomentar la transferència de coneixement de la universitat a la societat. “La UPF és una universitat excel·lent en docència i recerca, però quan parlem de transferir aquest coneixement, ens hem de relacionar més i millor amb el nostre entorn social, siguin empreses, organismes públics o cooperatives. La UPF és una universitat que vol, mitjançant la seva docència, investigació i transferència del coneixement, impactar i contribuir a la millora del benestar de les persones i del planeta. Aquest missatge, juntament amb els nostres valors socials, mediambientals i de compromís amb la cultura, és molt potent i atractiu, a més d’àmpliament compartit per les noves generacions”, considera.
Sobre les novetats que aquest curs presenta la universitat, Amat apunta la creació del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS), adreçat a estudiants que vulguin completar el seu currículum adquirint nous coneixements transversals, o un nou grau en Medicina en col·laboració amb l’Hospital del Mar de Barcelona, que ja s’ha situat entre les cinc titulacions catalanes amb una nota de tall més elevada. Així mateix, destaca l’alta inserció al món laboral dels seus alumnes, com indica l’informe extern publicat per AQU Catalunya el 2020 incidint que el 84% dels estudiants del centre treballa al cap de sis mesos d’haver-se graduat i el 90% tornaria a estudiar a la UPF.