La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors van presentar el 25 d’octubre passat a la Sala d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de l’Acadèmia, el projecte Reptes Vitals per a una Nova Era. L’acte va estar encapçalat pel president de la RAED, Alfredo Rocafort, i moderat per l’acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la RAED, José Ramón Calvo. Hi van participar també els acadèmics numeraris i membres de la Junta de Govern Maria Àngels Calvo i Jordi Martí, així com l’acadèmica d’honor i ex-presidenta i ex-ministra de l’Equador Rosalía Arteaga i l’acadèmica corresponent i coordinadora del projecte Cecilia Kindelán. Se’ls va sumar Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació. Els ponents van exposar la metodologia de treball i criteris per a la selecció de les temàtiques, l’estil editorial, l’impacte que esperen generar als diferents col·lectius socials i les accions derivades dels continguts del document anual que es duran a terme en el marc del projecte.
Alfredo Rocafort es va felicitar pel gran impacte que va tenir el projecte a la seva primera edició, que va culminar amb la publicació d’una obra de referència en què van participar 38 autors de reconegut prestigi, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat. De cara a la segona edició va avançar els cinc desafiaments que el comitè científic del projecte ha focalitzat: el col·lapse de la biodiversitat, el canvi climàtic, la recessió econòmica, la desigualtat social i les futures pandèmies. Desafiaments que responen, va assenyalar, a quatre causes ben conegudes: l’actual model de desenvolupament econòmic, el creixement demogràfic, el model educatiu i el patró polític dominant. “Cal transformar i reorientar els actuals models de desenvolupament per viure en pau i en harmonia amb la natura”, va assenyalar.
José Ramón Calvo, per part seva va explicar que projecte va tenir la seva gènesi durant la pandèmia, la qual cosa per una banda va marcar el seu desenvolupament i va fixar l’oportunitat de la seva resposta des de la ciència. “És un projecte unànimement lloat com a obra de referència, elaborat en un moment que fa que els seus protagonistes mereixin un reconeixement afegit. El gran avantatge que tenim com a acadèmia multidisciplinari és que abastem tots els àmbits i aquesta obra n’és el millor reflex”, va assenyalar l’acadèmic abans d’introduir els ponents i donar pas a les intervencions.
El primer va ser Miquel Ventura, que va explicar com es va forjar el projecte. “El repte fonamental era seleccionar els temes que ens afecten com a humanitat i fer valdre el coneixement de la Reial Acadèmia per trobar des de la ciència les millors vies de resolució. Així va ser com vam definir 15 desafiaments vitals, tots transversals, tot i que vam posar com a prioritat la pandèmia. Es tracta d’un document innovador i disruptiu, amb una visió holística i innovadora, que aporta solucions i idees, alhora que força i promou el compromís social i l’acció”, va assenyalar Ventura. De cara al pròxim lliurament, el director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors va avançar que els seus continguts se centraran en el binomi “Sostenibilitat i Economia”, integrant temàtiques sobre el valor del capital natural, l’economia regenerativa, l’educació a la nova era digital, l’ètica i els valors i, entre d’altres, el disseny de les ciutats del futur o la importància d’invertir en biodiversitat.
Cecilia Kindelán també va celebrar l’èxit del primer lliurament i la seva qualitat malgrat tots els condicionants que en van marcar la seva elaboració. “Vam començar en un moment especialment difícil, però vam aconseguir que acadèmics i científics que són referents als seus camps d’estudi ens plantegessin respostes des de punts de vista innovadors. No els vam donar unes pautes editorials estrictes més enllà del caràcter divulgatiu dels articles i l’alt nivell del resultat és a la vista”, va considerar. En aquesta segona edició del projecte, l’acadèmica tornarà a assumir-ne la coordinació editorial.
Per la seva banda, Jordi Martí va destacar el valor de Reptes Vitals davant d’una era de renovades “fake news” i informacions contradictòries. “Ja parlem d’una disciplina nova, l’agnotologia, que és ciència de la desinformació. Un dels reptes més importants per a la Reial Acadèmia i per a la Fundació és desemmascarar aquestes campanyes organitzades que triomfen a determinades capes de la societat”, va assenyalar. L’acadèmic també va apuntar els reptes que fa uns anys semblaven impossibles i en els que ara la societat està començant a posar tot el seu afany, com la sostenibilitat, l’economia circular o la lluita contra les pràctiques poc ètiques. “Necessitem solucions ètiques i estètiques, una òptica que potser encara es considera secundària, però si volem una transformació profunda del món actual s’han de desenvolupar”, va dir.
Maria Àngels Calvo va centrar el discurs en l’àmbit de la salut, que va definir d’acord amb els postulats de l’Organització Mundial de la Salut no ja com l’absència de malaltia, sinó un sentiment de benestar, en què intervenen molts factors. És, va afirmar, un repte vital més vigent que mai quan encara estem immersos a la pandèmia de la Covid-19. Així mateix, va reivindicar el concepte d’una sola salut, no només de persones i animals, sinó també del medi ambient. “Una de les principals coses que hem après en aquesta pandèmia és la prevenció, que forma part de la nostra vocació com a sanitaris. Però tinguem en compte que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra i en salut no podem escatimar”, va defensar.
Finalment, Rosalía Arteaga va destacar l’ensenyament, la seva obligada transformació durant els mesos d’estricte confinament i el seu futur com un dels grans reptes globals que cal mirar des d’una òptica oberta. “Hem de garantir l’educació pública i universal, així com a la sanitat. I avui dia són serveis fonamentals que no tenim tots. Si educar i atendre pacients va ser difícil a Espanya en el moment més dur de la pandèmia, podeu imaginar com va ser a altres països”, va assenyalar. Va posar com a exemple el seu país, l’Equador, on s’estima que 100.000 nens van perdre el contacte amb els mestres durant els moments més durs de la pandèmia i en molts casos encara no ho han recuperat.
L’acadèmica d’honor es va aturar en els reptes que s’obren de manera específica per a Iberoamèrica coincidint amb la candidatura per liderar la Secretaria General Iberoamericana, l’organització que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana. En aquest sentit va apuntar a la seva prometedora connexió amb Europa, amb Espanya i Portugal com a ponts. “Europa es pot i ha de reforçar amb Iberoamèrica i ser un contrapunt al pols entre els Estats Units i la Xina que marca el nou ordre mundial”, va considerar.
