August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Salut humana, hàbitat i canvi climàtic”, una reflexió sobre els efectes socials i demogràfics de l’actual crisi climàtica que complementa la seva recent reflexió sobre els efectes del clima a la salut: l’article publicat també a la web de la RAED “Efectes directes i indirectes del canvi climàtic sobre la salut humana”.
Salut humana, hàbitat i canvi climàtic
Fotografia per PxHere
El món està malament: afloren els problemes econòmics, sanitaris, socials, alimentaris… Hi ha més població que viu malament que la que viu bé. Problemes relacionats amb el canvi climàtic en molts casos. Al món hi ha prop de 90 milions de refugiats i, segons l’Organització de la Salut (OMS), 235 milions de pobres d’un total de 7.000 milions d’habitants al món que suposen un repte per a metges i sanitaris. Casos agreujats per les conseqüències de l’escalfament global en moltes zones del planeta. En canvi, encara hi ha governs que no creuen en l’emergència climàtica.
És molt important l’habitatge. A faveles, cabanes i barraques, qualsevol manifestació climatològica crea considerables problemes de salut. En grans ciutats hi ha sempre una bossa de pobresa, gent que viu sota qualsevol pont. Hi ha també àrees d’habitatges miserables. També hi ha habitatges sobresaturats de persones. I crec que el pitjor, a més de les presons, són les tendes de refugiats. En totes les grans ciutats existeixen aquests infrahabitatges i en molts països d’Àfrica la majoria de la població viu sota límits de supervivència.
A l’interval, els governs s’han preocupat de planejar la construcció d’hàbitats-nínxol (Tòquio) i ciutats biosfèriques a la Lluna i a Mart. La Nasa suggereix Júpiter i Saturn per explorar. A mi em sembla que és molt rellevant per a la salut l’aigua, els aliments, el vestit, la neteja, la protecció i un clima temperat. A la biosfera tenim gravetat, oxigen, pressió atmosfèrica, aliments i aigua. Entre tant es busca recrear ambients similars a altres planetes. D’altra banda hi ha ciutats específiques per a gent gran (Sun City, a Califòrnia) o ciutats intel·ligents.
El canvi climàtic influeix moltíssim en la salut. L’any passat, l’OMS va avaluar la seva mortalitat directa en set milions de persones i un 23% a la morbiditat de malalties respiratòries, cardiovasculars, infeccioses, sexuals i parasitàries. La proposta lògica seria col·laborar contra el canvi climàtic i seguir tots els aspectes que indiquen els esquemes. Necessitem aire no contaminat i aigua sense residus ni plàstics.
