Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 29 d’abril el treball “La mujer en la novela de Delibes” en un acte organitzat en format webinar per l’Associació de Personal Docent Investigador Jubilat de la Universitat Politècnica de Madrid.
L’acadèmic va presentar un estudi general de l’obra de Miguel Delibes que sintetitza el panorama que han ofert els papers de dona al llarg de la segona meitat de segle XX. Una introducció sobre la realitat, des de les perspectives de la ciència, la metafísica, la filosofia social, la sociologia i la religió que situa el concepte de realisme en el qual se situa la novel·la de Miguel Delibes i alhora una invitació a la lectura renovada de l’obra del singular autor, com va destacar l’organització de l’esdeveniment.
González de Posada ha esdevingut un dels grans especialistes en l’obra d’aquest autor des d’una anàlisi pluridisciplinar des que l’any 2019 presentés a la Universitat d’Alcalá la seva sisena tesi doctoral amb el títol “La formulación lingüística de los personajes femeninos en Delibes: De la realidad sociohistórica al realismo literario”. En ella porta a terme un estudi de la concepció de la realitat que ofereixen la física, la metafísica, la filosofia social, la sociologia i la lingüística en la construcció del gènere conreat per l’autor castellà i, en particular, el paper de la dona en la seva obra. Per fer aquesta anàlisi van resultar fonamentals seus coneixements multidisciplinaris de física, metafísica, filosofia social i sociologia.
Al llarg de les seves cinc dècades de producció literària, Delibes fa servir nombrosos arquetips femenins a les seves novel·les, generalment en papers secundaris, que per a l’estudiós permeten comprovar com ha anat evolucionant el paper de la dona a Espanya i la seva percepció en la segona meitat del segle XX.
“Hi ha un arquetip inicial de la dona pagesa, la Desi, que emigra a la ciutat a servir i el somni és casar-se amb algun noi del seu poble, però a mesura que passa el temps també es troba l’arquetip de noia ‘progre’ universitària , Lali, a ‘El disputado voto del señor Cayo’, que mostra l’inici del procés del moviment feminista a Espanya. Al costat d’elles, l’arquetip de dona ciutadana casada que conclourà amb l’Anita de l’any 1995, a ‘Diario de un jubilado’, que al Xile dels anys 50, a ‘Diario de un emigrante’, s’havia posat a treballar amb certa independència i a col·laborar en el manteniment de la família”, va explicar l’acadèmic d’honor de la RAED.