Albert Estrada
Conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, membre de la Junta Directiva de la Societat Iberoamericana d’Estudis Numismàtics i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Albert Estrada, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, membre de la Junta Directiva de la Societat Iberoamericana d’Estudis Numismàtics i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha dissenyat l’exposició “Barcelona, fàbrica de balances”, que s’ha exposat a la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb fons recentment adquirits pel propi museu i que a partir d’ara formaran part de la seva col·lecció permanent.
La mostra ha recollit part del fons històric de l’antic taller de fabricació de balances Tarradell de Barcelona. Es tracta d’un donatiu ofert per les germanes Núria i Eulàlia Tarradell en memòria del seu pare, l’arqueòleg Miquel Tarradell (1920-1995), de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. El fons és molt variat i està íntegrament vinculat als orígens del taller familiar. Els Tarradell van entrar al negoci de les balances després de comprar, el 1892, l’acreditat taller Farriols de Barcelona. Aquest últim es remuntava a l’últim quart de segle XVIII, i amb els Tarradell va trobar continuïtat adaptant-se a les necessitats de mercat fins al seu tancament a l’últim quart de segle XX. La família Farriols, primer, i la família Tarradell, després, van fabricar tot tipus de balances i pesos al llarg d’una època en què la ciutat comtal va esdevenir un important centre productor d’aquestes peces.
Dr. Albert Estrada
A Barcelona, els encarregats de la fabricació de pesos i mesures es van enquadrar al gremi dels serrallers. Les autoritats municipals es reservaven el dret de supervisar les peces produïdes i, arribat el cas, castigar els infractors si trobaven mesures inexactes. Per dur a terme aquestes tasques, el municipi nomenava uns oficials específics coneguts amb el nom d’afinadors, que solien ser destacats serrallers. Aquests, com a testimoni i garantia de la seva verificació, marcaven els pesos o les balances verificats amb una marca estampada al costat de l’escut de la ciutat.
A la Barcelona dels segles XVIII i XIX hi havia diverses cases que fabricaven, entre altres tipus de peces, les balances destinades específicament a la pesada de les monedes. Els cognoms Barbarà, Crusats, Deop o Farriols al·ludeixen tant a afinadors de mesures com a serrallers amb taller de fabricació obert. Es tractava de famílies d’artesans amb obradors en els que produïen les balances i els pesos que després venien a les botigues, que també tenien obertes i que es convertien en autèntics aparadors de la seva producció.
La conservació al fons de taller Tarradell d’algunes peces i documents procedents de l’antic taller Farriols, com ara llibres de patrons, llibres de comptes i altres materials, permet reconstruir i evocar un sistema de producció i uns usos avui oblidats, però que en a la seva època eren quotidians. Sobretot en un moment en què les monedes tenien un valor intrínsec que feia que s’hagués de verificar el pes amb l’ajuda de balances i ponderals específics.
