Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol (Adiproe) i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “2022, año de la sociedad civil”. Economista i doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, Buqueras és empresari i directiu d’altres organitzacions civils destacades com ara el Club Segle XXI, la Reial Lliga Naval Espanyola, el Panell Cívic o la Plataforma de la Societat Civil G2020. També és conseller de l’Organització de Consumidors Espanyols, membre del Capítol Espanyol del Club de Roma, cavaller del Monestir de Yuste i membre de mèrit de la Fundació Carles III, entre d’altres.
2022, any de la societat civil
El 2022 ha de ser l’any de la societat civil. Hem d’acabar, com més aviat millor, amb la inseguretat política, econòmica, social, sanitària… que estem vivint/patint, molt especialment aquests dos darrers anys. La societat civil ha de fer un ferm pas endavant. Per això, és imprescindible i urgent que superant personalismes, egoismes, enveges… s’uneixin d’una vegada per totes voluntats i esforços. Per això ha d’existir un objectiu clar, viable, motivador i potent. Considero que molts milions d’espanyols coincidiran amb mi que aquest actualment no pot ser cap altre que el canvi de Govern. Avui millor que demà. Itàlia ens pot ser un referent. La solució Draghi podria ser un exemple per a Espanya. La nostra Constitució i la nostra legalitat ho possibiliten.
La nostra societat civil aquests darrers anys ha avançat. Per primer cop a Espanya s’ha celebrat el primer Congrés Nacional de la Societat Civil. Convocat per Societat Civil Ara, es va celebrar els dies 27 i 28 de febrer del 2020 al Reial Casino de Madrid. Hi van intervenir prop de 130 ponents de gran categoria, al voltant de 1.200 assistents, i diverses desenes de milers en línia. El llibre “Repensar España”, que vam entregar a SM el Rei, recull les intervencions que es van produir i les conclusions que es van aprovar. El segon Congrés Nacional va tenir lloc a l’Ateneu Mercantil de València el 29 de setembre passat. Amb resultats similars a l’anterior i també amb una forta projecció mediàtica. El llibre “Relanzar España” apareixerà d’ací a poc temps com a testimoni viu del mateix.
El sector de la societat civil s’està movent amb força. Recentment, ha nascut Neos amb l’impuls de la Fundació Valors i Societat i la Fundació Villacisneros. Espanya Cívica fa poques dates ha donat a conèixer els II Premis Espanya Cívica. Podríem continuar enumerant altres ens destacats de la societat civil.
Víctor Pérez Díaz, un dels més importants i acreditats estudiosos sobre la societat civil, va escriure el 1986 al pròleg del seu llibre “El retorno de la sociedad civil”: “Cal recordar que l’impuls fonamental per a la sortida del franquisme cap a la democràcia liberal ha procedit de la societat civil. L’erosió del règim anterior va tenir lloc al terreny de la societat: en les conseqüències directes del creixement econòmic i de les transformacions culturals, de l’Església, els cercles professionals i intel·lectuals i el públic en general”.
Si això va ser així, que no ho posem en dubte, ha de ser la societat civil la que ens permeti avançar en l’aprofundiment de la participació i la democràcia, i això ho hem de fer des del respecte a la Constitució, el nostre marc de convivència i de futur comú. Hem de promoure el seu coneixement, defensar-ne el compliment i treballar perquè els seus principis tinguin el seu reflex adequat en la nostra societat.
Des de la Fundació Independent, en què he tingut destacades responsabilitats des del 1992, i que he presidit des del 1995 fins a desembre del 2016, excepte entre el 2004 i el 2007, hem treballat, com s’exposa a la nostra Declaració, “per la regeneració ètica d’Espanya”; per la revitalització de les estructures bàsiques de la societat; per la recuperació de la família, institució que, superant determinades postures contràries a l’essència del matrimoni, renova el caràcter bàsic, robust i vertebral als països més desenvolupats; per l’enfortiment de l’associacionisme a tots els àmbits socials, empresarials, culturals, sindicals…; perquè les dones, els joves, els ancians, els disminuïts físics, superin la seva situació de simples subjectes passius d’actuacions tecnocràtiques, millor o pitjor intencionades, i es facin, a la frase del poeta, “arquitectes del seu propi futur”.
Dr. Ignacio Buqueras
Ho hem dit moltes vegades, però ho reiterem una vegada més: hem de revitalitzar la societat espanyola, vertebrar-la en llibertat, tornar-li el protagonisme consubstancial amb la responsabilitat i promoure la idea antiga, però vigent, que cal més societat i menys i millor Estat.
Em permeto recordar l’article 6 de la nostra Constitució: “Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seva creació i l’exercici de la seva activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics”. Em permeto preguntar: quants dels nostres partits polítics compleixen l’article 6 de la nostra Carta Magna? Què n’hem de fer? Quin exemple ens donen?
Concloc reiterant el decàleg que vaig presentar a la conferència que vaig pronunciar al Saló d’Actes del Consell Superior d’Investigacions Científiques per al XLV Curs d’Alts Estudis Internacionals de la Societat d’Estudis Internacionals el 1999. Els principis que proposo per a la defensa, l’enfortiment, la potenciació i la projecció de la societat civil són:
1. Els ciutadans/es han de ser els veritables protagonistes de la democràcia.
2. Els estats necessiten una veritable reconstrucció democràtica, sustentada pels ciutadans.
3. La reconstrucció de la vida pública es fonamentarà en una educació decidida per a la participació política.
4. L’educació per a la participació política ha de fer èmfasi especial en els drets i les obligacions individuals, en un ambient de ple respecte a totes les llibertats, especialment a la llibertat d’expressió; cosa que ha de conduir a l’enfortiment dels drets inviolables de la persona i dels valors de la vida en comunitat.
5. La descentralització política i administrativa; la modernització del Congrés, el Senat i el Govern; la democratització dels partits polítics; la veritable representativitat de diputats i senadors, elegits en cada circumscripció per la seva personalitat i no només per les sigles del partit a què pertanyen; la plena vigència de les comunitats autònomes i el reconeixement de la naturalesa multiètnica i pluricultural de la nostra societat, dins del respecte dels immigrants als valors bàsics de la societat d’acollida, han de ser objectius indefugibles a defensar.
6. L’Estat necessita una reconstrucció democràtica sota uns principis d’austeritat, responsabilitat i conviccions ètiques profundes.
7. Necessitem una ètica de la responsabilitat basada en les pròpies conviccions.
8. El nostre futur democràtic es fonamentarà en un humanisme integral.
9. Hem de promoure un gran canvi: el de la civilització de la guerra per la civilització de la pau, que s’ha de fonamentar en l’exercici permanent dels principis de justícia, llibertat, igualtat d’oportunitats i solidaritat.
10. L’educació, el canvi de determinats costums i la creació d’institucions fundades als principis democràtics són premisses necessàries per impulsar la llibertat.
Observaran que en aquest decàleg de principis, l’educació està expressament referenciada en tres punts, però implícitament, amb més o menys èmfasi, és gairebé a tothom. Coincideixo amb els que des de fa molts anys pensen i defensen que a l’educació hi ha la solució de molts problemes que afligeixen l’ésser humà i, per tant, a la nostra societat. Tot esforç, tot sacrifici que fem a favor d’una educació de qualitat i en valors per a tothom sempre serà poc. Un pacte per a l’educació és imprescindible i urgent.
Els mitjans de comunicació social, i molt especialment les xarxes socials per la seva importància creixent evident a la nostra societat, especialment per a les noves generacions, necessiten, amb urgència, des d’uns principis ètics responsables, una reconversió profunda. Han de jugar un paper important i sumar esforços al costat de la societat civil perquè Espanya, l’any que acabem d’iniciar, el 2022, faci un pas endavant per començar una nova etapa en què la Constitució, la legislació vigent, la unitat d’Espanya i la monarquia parlamentària, siguin pilars essencials en la construcció del nostre futur. La societat civil, la nostra ciutadania, pot i ha d’actuar amb decisió i fermesa. Hem d’unir voluntats.
