Debat: Tabaquisme, deixar de fumar en una crisi i les tabaqueres

Es pot i s’ha de deixat de fumar en plena crisi

José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació

Francesc Abella
Psicòleg clínic i director de la Unitat d’Addiccions de l’Hospital de Santa Maria de Lleida

Esteve Fernández
Catedràtic de Salut Pública i director de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia

Carmen Cabezas
Sots-directora general de Promoció de la Salut de la Generalitat de Catalunya

La Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctors va celebrar el passat 1 de juny a través del seu canal de YouTube un altre dels seus debats emmarcats en el seu programa “Campus del Coneixement”, que en aquesta ocasió va suposar la continuïtat, de forma virtual, de les activitats que en els últims anys ha dut a terme en relació a la celebració del Dia Mundial sense Tabac. La sessió va abordar també l’actualitat relacionant el tabaquisme amb les conseqüències que ha comportat l’actual pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-19 i el confinament decretat en molts països i va portar per títol “Dia Mundial sense Tabac: Es pot deixar de fumar en una crisi? Ens deixen en pau les tabaqueres?”.

La sessió va comptar amb la participació d’especialistes de primer nivell com Francesc Abella, psicòleg clínic i director de la Unitat d’Addiccions de l’Hospital de Santa Maria de Lleida; Esteve Fernández, catedràtic de Salut Pública i director de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia; Carmen Cabezas, sots-directora general de Promoció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, i José Ramón Calvo, metge, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic de número i president de l‘Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Va presentar i moderar el debat el periodista Manuel Murillo, director de comunicació de la RAED.

Abans d’iniciar-se el debat, Murillo va esgrimir algunes dades sobre el tabaquisme, relacionat a Espanya amb més de 56.000 morts anuals -vuit milions a nivell mundial-, una de cada quatre d’elles de persones menors de 65 anys. La meitat d’aquestes morts es produeixen després de patir un tumor maligne, en la majoria dels casos un càncer de pulmó. Davant d’aquesta situació, pitjor en les seves xifres que la Covid-19 i perllongada al llarg dels anys, Cabezas va destacar el gran esforç que ha fet en aquests dies difícils la sanitat pública per mantenir la seva atenció al que afectats pel tabaquisme. “Hem prestat ajuda telemàtica a qui volgués deixar de fumar. Vam fer una enquesta entre els professionals i va determinar que seguien una atenció activa sobre les persones que volien deixar el tabac”, va explicar.

Cabezas va destacar que s’ha donat el que podria semblar una paradoxa: que molts ex-fumadors no han recaigut malgrat el confinament i les seves seqüeles psicològiques i que fins i tot molta gent ha deixat de fumar arran de la pandèmia. Una situació sobre la qual també va incidir Abella. “Intuíem que la situació seria negativa, un moment per al que el pacient recaigués, i ens hem trobat amb que només un 2,4% de les persones entrevistades de forma telemàtica i sota l’anonimat atribuïa la recaiguda a l’actual situació, un 12% ja havia recaigut abans i un 86% seguia sense fumar i decidit a no fer-ho”, va explicar. L’especialista va atribuir aquest èxit a les habilitats en què es prepara els ex-fumadors per combatre l’ansietat.

Fernández va exposar una altra paradoxal relació entre tabac i coronavirus: la informació que la nicotina podria ajudar a combatre la Covid-19, quan en realitat s’ha demostrat que entre els fumadors la malaltia s’agreuja. “A partir d’una informació tergiversada es va donar el missatge que fumar protegia contra el coronavirus. Les últimes anàlisis demostren que la gravetat de la Covid-19 és més del doble entre els fumadors”, va assenyalar. Així mateix va esgrimir una dada que pot cridar a l’optimisme: “Cada vegada veiem més joves, molts universitaris, que volen deixar de fumar, quan abans només vèiem població per sobre dels 40”, va explicar.

Calvo va abordar aquest últim per assenyalar que la indústria del tabac segueix captant al seu públic més fidel, que és el públic jove. “A partir dels 18 anys el públic que comença a fumar és tot just el 10%, per tant el públic objectiu de les tabaqueres se situa sobre els 12 anys. I tenim una dada significativa: gairebé el 10% dels menors de 18 anys fuma a Espanya”, va assenyalar. Per a l’acadèmic, els sistemes de vapor són una nova forma de captar un públic nou, i per això es fan servir “influencers”, beques i fins campaments. “Pràctiques ja prohibides amb el tabac tornen per captar nous fumadors”, va afirmar.

Per a Calvo, cal incidir encara més en la pressió legislativa i seguir apostant per pujar el preu del tabac per combatre-ho, mesures en què van coincidir els altres contertulians. Tots ells van apostar per combatre el cigarret electrònic i evitar que sigui l’avantsala del tabac, alertats per unes dades que assenyalen que el 50% dels escolars ha tingut contacte amb aquests dispositius. I van coincidir també en la formació en el sector sanitari, ara molt irregular i fruit de la voluntat dels docents. Com la pròpia existència d’unitats de tabaquisme. “Sempre sembla que ha d’haver un heroi darrere de cada unitat”, va assenyalar Calvo advocant per una normalització d’aquests serveis.